Després del Tríptic que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar torna amb una nova heroïna, que ho ha perdut tot i, per sobreviure, neteja cases: però, dins d’elles, ningú sap què fa quan es queda sola.
Vint-i-set anys, Barcelona, un pis compartit. Gaudeix de l’anestèsia mínima que dona la precària classe mitja: de dia una mitja jornada, de nit Netflix. Fins que la llogatera del pis troba dues colombianes que paguen el doble i la foten daltabaix de les escales.La caiguda és qüestió d’un segon. Li tocarà dormir al carrer, a la intempèrie de la ciutat dels sense sostre. I llavors passa el pitjor: a la ludoteca on treballa no li renoven. Per sobreviure, començarà a netejar les cases dels altres. Però ja no hi ha marxa enrere: ara és una pària. ¿Oi que no té res a perdre?
A Ocàs i fascinació hi ha el lloc on es toquen el crim i la devoció, el d’un pacte social que esdevé terrorista, el d’una casa que es torna inhòspita. I amb un final made in Eva Baltasar.
N’han dit
“El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d’alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.” Blanca Llum Vidal a Catorze — Baltasar explica que «la mort deu ser això, haver-se quedat sense lloc»
“Ocàs i fascinació és un relat en dos temps en què Eva Baltasar aconsegueix que el lector se submergeixi en un cataclisme, en un malson d’una saturada concentració de dolor, en el foc de l’infern.” Ponç Puigdevall a El País — Eva Baltasar ens submergeix en el foc de l’infern a ‘Ocàs i fascinació’
“Les dones de Baltasar no tenen cap lligam amb la comunitat ni, encara menys, amb elles mateixes.” Núria Bendicho a Catorze — Les dones d’Eva Baltasar
“La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.” Julià Guillamon a La Vanguardia — Les lleis de la selva
“Quina habilitat, la de Baltasar […] per capturar la precarietat actual.” Anna Guitart al Diari ARA — La precarietat de l’Eva Baltasar
Entrevistes
“La narradora diu que una abraçada no et salva, però t’infon l’ànim de salvar-te. Cal aquesta xarxa perquè la protagonista és una dona que no en té. Hi ha gent que no té xarxa.” Marta Aliguer entrevista Eva Baltasar a Núvol — Eva Baltasar: «Una abraçada no et salva, però t’infon l’ànim de salvar-te»
“Hi ha gent amb carrera i amb feina que no es pot pagar un lloc per viure, llicenciats de quaranta anys que han de compartir pis.” Eva Piquer entrevista Eva Baltasar a Catorze — Eva Baltasar: «Em vaig enamorar d’un personatge meu i em vaig divorciar»
“En aquesta novel·la potser m’he acostat al miracle de la vida per mitjà d’una simbologia religiosa.” Anna Zarea entrevista Eva Baltasar a VilaWeb — Eva Baltasar: «Jo en una altra vida vaig ser monja»
“Les ciutats fabriquen solitaris i els obliguen a conviure.” Jordi Nopca entrevista Eva Baltasar al Diari Ara — Eva Baltasar: «Cada vegada hi ha més gent amb estudis i feina que ha de viure al carrer»
Xavier Graset entrevista Eva Baltasar al Més 324.
Eva Baltasar visita Al cotxe! — Eva Baltasar: «Si escric una novel·la i no m’enamora, la llenço.»
