La mar rodona | Club Editor

La mar rodona com una peixera. A dins hi viu gent, damunt d’una illa, i per més que passi el Temps saben que viuran sempre plegats. D’aquí no hi ha manera de sortir-ne. La qüestió, llavors, és des d’on t’ho mires.

El 1936 és el fill d’una barberia de poble que observa els adults quan s’afaiten. Els 70’s consecutius a la mort del Dictador, és una síndria que rodola pel carrer i congrega tot el veïnat a mirar una morta. Els 2000 és un jove erudit que oficia des del hall d’un antihotel, creat a partir de les seves teories sobre el turisme com a condició humana.

Això és i no és Mallorca: una novel·la de Sebastià Perelló que mira desaforadament, amb els ulls a flor de closca, tota una societat a tres moments de la seva història. On cada narrador, presoner, ho vol capturar tot amb les seves paraules, especialment el que s’esquitlla, que és la totalitat en una illa d’on no fugiràs mai i on s’interpreta cada dia una nova variació sobre el tema de la mentida.

Feu un tast de La mar rodona a El Punt Avui.

N’han dit a la premsa

“Llegir Perelló és obrir una magrana. I treure’n els granets un per un. I sentir-ne l’esclat en el rosec, amb la llavor, duríssima, al fons. I l’obrim, a La mar rodona, al costat de veus narradores que parlen deliberadament des de la memòria, des del record. I és una memòria que es teixeix amb sensacions més que no amb paraules. Ara, però, n’hi posa, de paraules, i n’hi posa moltes, moltíssimes, perquè explica coses que no tenen nom. I perquè és des d’aquestes coses sense nom que la vida s’explica. I gosaria dir que aquesta és, de fet, la intenció latent de l’autor: dir la vida. Minuciosament, dir la vida. Més enllà dels tres contextos històrics, més enllà de les fronteres blavisses de l’illa.” Mònica Boixader a Núvol — Sebastià Perelló i el most de lletra

“La mar rodona és una novel·lassa que ens vol ben asseguts i ben desperts. Una novel·la d’una bellesa que no és mai decorativa, una novel·la singular i potent i que ens retorna amb escreix i amb interessos el preu del temps que li dediquem: una novel·la per anar llegint a glops i amb calma, per retrobar amb plaer i curiositat tres registres, tres longituts d’ona narrativa i tres jocs travats de veu i ficció: tres trossos (narracions, o contes, o nouvelles, tant se val), que si es mouen per èpoques diferents no és per retratar tres moments històrics de Mallorca (de fet, no retraten res) sinó per revelar a contrallum alguns dels mecanismes que hi ha rere les lògiques de la seva desaparició. Entre el silenci de la postguerra, la farsa de la transició i la condició fantasmal del turisme.” Manel Ollé a La Lectora — Ulls de peix a la peixera invisible

“Si un tros de paper amagat en una butxaca explica, ni que sigui durant l’instant que dura l’escena del paperet, alguna veritat sobre la Guerra Civil que encara no havíem llegit mai i per tant modifica la nostra percepció sobre la Història o sobre un concepte com el de la guerra, aquell fragment ha complert amb escreix el que se li demana a la literatura: que aixequi, amb cura, les benes que oculten algunes realitats per tal que tots puguem conèixer-les. I que ho faci a partir d’un detall com ara un tros de paper.” Marina Espasa al Diari Ara — ‘La mar rodona’, una novel·la a l’abast de pocs escriptors

“És el cas de La mar rodona, de Sebastià Perelló, editada per Club Editor. Un tríptic, un retaule d’una Mallorca que és el món sencer, observada per algú que, com fa Carner a ‘La peixera i el dubte’, es pregunta si és la mirada la que fa que la mar sigui rodona. És a dir, si som nosaltres, mirant, els que convertim l’univers en una peixera que conté traus i ferides obertes. El tríptic de Perelló, escrit amb una contundència esfereïdora, amb una tenaç lluita amb (¡i no contra!) la llengua, és una peça memorable. Poques se n’escriuran, com aquesta. I cada nou lector que tingui serà un clam a favor de la literatura.” Josep Maria Fonalleras a El Periódico — Tríptic memorable

“Ara, a La mar rodona, una novel·la que és i no és una novel·la, i que està concebuda com un tríptic sobre la història de la Mallorca contemporània i sobre com la vida quotidiana del passat ha anat desapareixent a mesura que es transformava i es posava al servei del turisme, Perelló fa un tour de force i uneix història i pensament, amb un resultat colossal: la intrahistòria de l’illa, les traïcions de la memòria i els efectes pertorbadors del pas del temps es descabdellen a través d’uns fragments que s’encadenen amb una admirable alegria harmònica.” Ponç Puigdevall a El País — L’elàstica seda d’aranya

“Aquesta riquesa, el model de llengua que adopta Perelló, no és un mer artifici, no és atrezzo, sinó que forma part també del cor de l’obra. És per això que podem afirmar sense por que La mar rodona és un monument alçat per fer memòria també de la llengua, d’un patrimoni que va quedant enrere, esborrat, anorreat, com el paisatge, com certes formes de vida. Som peixos dins una peixera, i cada mot que es perd és una gota menys d’aigua que ens queda. Però mentre es publiquin llibres així sabrem ser feliços.” Ressenya a L’Acció Paral·lela — Elogi de la circularitat

“Estilísticament la novel·la és una meravella, un foc d’artifici enlluernador. Llegir Perelló és llegir un deixeble avantatjat de la Víctor Català. I això és impagable. No només per la precisió expressiva que aconsegueix l’autor amb l’immens cabal lingüístic que desplega, sinó també per la seva més que extraordinària habilitat per derivar i interpretar, per aplicar a la pròpia experiència de vida allò que observa a l’exterior.” Anna Rossell a DBalears — Sebastià Perelló, una festa per a lletraferits

“Començ amb una joia verbal, La mar rodona. No crec en les llistes de llibres d’èxit. Ni en els quaranta principals. Idò, en què creus? En la meva lecturapersonal i intransferible, pròpia i lligada a la meva autobiografia com l’empremta digital està lligada a la meva pell. Però assegur que feia molta d’estona que no passava tant de gust (gust lligat a l’atenció, a l’esforç, a la solitud) com amb la lectura de La mar rodona (Club Editor) de Sebastià Perelló.” Biel Mesquida a Diario de Mallorca — Triadella de llibres

“A casa nostra, Sebastià Perelló comparteix aquesta curolla. A La mar rodona (Club Editor, 2020), recull les veus menystingudes, oblidades o callades (per l’individu mateix o des de fora) i fa que enraonin per dintre i que parlin per nosaltres. Davant l’ordre i consell de deixar estar la guerra, perquè “mai no et sabrà greu haver callat”, els personatges d’aquesta novel·la (que és com una balada) es rebel·len i ens parlen d’aquesta història oral, emocional.” Laia Malo a Ara Balears — Dir allò que no té nom

“Una volta més, la qualitat literària de l’obra de Sebastià Perelló ens atrapa. Per la llengua, el tema, el tempo, la ironia, el sarcasme, la força dramàtica, les metàfores… La mar rodona és una obra que gira al voltant de tres nusos temporals en què la vida explorta i se’ns fa present i radical. Tres moments que Perelló aprofita per fer-nos reflexionar sobre allò que som i sobre la importància de la memòria i la identitat.” Joan Cuscó i Clarasó a El 9 Nou — Escriure per viure