Desaparèixer és el que voldrien els habitants d’aquests vuit contes. Per a uns, l’exercici consisteix en viatjar a un mercat exòtic a l’altra punta del món. D’altres emmudeixen, abandonen la família o surten a passejar per cementiris. Però el secret que guarden no el sabràs mai.
Els protagonistes d’Exercicis de desaparició són gent torbada per algun miratge: joves subjugats per velles, tocats pel llamp, indianos que tornen a casa. El desconcert els porta a Istanbul o a Lisboa, a Viena o a Manaus, però al centre de la seva vida sempre hi ha una illa.
Exercicis de desaparició és la primera porta d’un laberint que cada llibre de Sebastià Perelló recorre i explora de nou. A dins, no és la “condició humana” que imanta els passos: són qualitats incomprensibles de la matèria de què som fets, com ara el buit, la transparència, la consistència malgrat tot. Una obra d’una originalitat que impressiona i somou.
Sebastià Perelló ha estat finalista del premi Òmnium 2020 amb La mar rodona. Juntament amb Veus al ras i Exercicis de desaparició, conformen un dels projectes literaris més ambiciosos de la literatura catalana actual.
Tastet
La veu calcada, un conte a Paper de vidre.
N’han dit
“Sobresale la reedición del primer libro de Sebastià Perelló, Exercicis de desaparició” Clara Ferrer a Ultima Hora — Literatura con sello mallorquín para empezar el curso
Entrevistes
“…la escritura y el viaje son ejercicios de desaparición, porque tiene que ver con los personajes inverosímiles de ti mismo, de intentar ser otra cosa, como si cogieras vidas de aquí y de allá… A la larga formas parte de un conglomerado de cosas que han desaparecido, de cicatrices… Viajar también es eso: buscarte a ti mismo estando fuera de lugar.” entrevista de Clara Ferrer a Ultima Hora — Sebastià Perelló: «Acabamos siendo un conglomerado de cosas que ya no están»
“En cap cas m’he plantejat el fet d’actualitzar-lo o enriquir-lo (si amb això vull fer entendre que qualsevol intervenció que hi pogués fer tengués aquest afany) o reescriure’l. He volgut actuar com un restaurador, en aquell espai polèmic entre conservació i modificació. Com si fos possible tornar a dir per primera vegada. I no te’n surts. O sí, perquè llegir-lo ara ja ha estat una altra cosa. No cal tocar el text, però no diu el mateix i rediu allò com si fos de bell nou.” Conversa entre Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló a Catorze
Sebastià Perelló a IB3.
