Islàndia, una família de dones llevadores, un huracà hivernal que s’acosta al Nadal, i una tia-àvia filòsofa: son els elements que donen a llum una reflexió sobre l’acte brutal del naixement.
La protagonista d’aquesta novel·la ha heretat unes quantes coses de la seva tia-àvia: el nom, la professió de llevadora i una casa plena de papers que amaguen sabers i aforismes transmesos de generació en generació. S’acosta un huracà per Nadal, i parlen de llevadores que travessen mal temps, de balenes que s’ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles, en definitiva, del gran viatge des de la foscor fins a la llum.
Una originalitat amable conviu amb una visió austera de la vida: néixer, morir, i entremig unes quantes tempestes.
N’han dit
“A través de les reflexions de la Dýja i del que aquesta troba a les pàgines de la Fífa, Auður Ava Ólafsdóttir construeix una novel·la que bé podria ser una aproximació popular a la filosofia negativa d’un Cioran. Perquè s’ha escrit molt sobre la mort, però molt poc sobre l’acte brutal del naixement.” Andreu Gomila a Time Out — Els millors llibres de 2022
“Amb paraules intenses, històries que s’entrellacen amb elegància i simplicitat, dones protagonistes que són illes i són universos, Ólafsdóttir explora les múltiples definicions de la llum, reflexiona sobre la vida i la mort, les plantes i els animals com a entitats superiors a l’espècie humana i Islàndia en tota la seva potència” Anna Carreras al Diari Ara –Un homenatge a la paraula ‘llevadora’
“La veritat sobre la llum té molts registres i valors, també morals, des del moment en què tot al llarg del relat hi ha una recerca de la bellesa i del bé, de la humanitat i els seus registres. L’empatia, la tendresa, la solidaritat, l’amistat, l’hospitalitat, l’amor, l’escolta, l’atenció i la comprensió són expressats a través de la llum i les seves metàfores.” Teresa Costa-Gramunt a Núvol — Auður Ava Ólafsdóttir i la veritat sobre la llum
“Hi ha unes dones de generacions diferents en dansa dins de la història però ningú es mira ni la seva vida ni la seva trama com si fos una estructura narrativa que cal que encaixi com un rellotge suís, tot llisca com la vida, com la llum, amb ombres i coses que no lliguen, perquè la versemblança només funciona, i d’aquella manera, en la ficció, en un tipus de ficció.” Tina Vallès a Vilaweb — Una llum entre Islàndia i Xile
“Es narren les múltiples i complexes capes de la història a través d’un llenguatge poètic però senzill, amb frases llargues i rítmiques. El text està farcit de cites memorables i colpidores, tot i sense pretensions altisonants.” Víctor Bargiela a Llegir.cat — La foscor que deixa pas a la llum
“A les novel·les de Audur Ava podria semblar que no passa res, que no hi ha un gran argument, però explica històries que sempre remouen i transmeten una delicadesa infinita, una immensa humanitat, tendresa i respecte pels animals i les plantes que comparteixen la terra, perquè, per sort, no som els únics al món. ” Isabel Olesti a Diari de Tarragona — La veritat sobre la llum
Al programa Islàndia de RAC1
Entrevistes
Al Vostè primer amb Marc Giró i Maria Bohigas
A Tarragona Ràdio amb el traductor Macià Riutort
Al Més324 amb l’autora Auður Ava Ólafsdóttir
“Construeixo les novel·les per oposicions, si escric sobre la vida he d’escriure sobre la mort, la llum i la foscor, i per això vaig datar la trama en l’època més fosca, Nadal, quan hi ha menys llum però se celebra el naixement de la llum, quan el dia es comença a allargar, dos minuts més de llum cada dia”, explica. – amb Francesc Bombí-Vilaseca a La Vanguardia
“Ljósmóðir és un mot compost, integrat per ljós (llum) i móðir (mare). Per a nosaltres una llevadora és, literalment, una mare de llum. Ajudar a donar a llum una criatura és il·luminar el món. Vaig decidir que escriuria un llibre sobre la llum…” – amb Jordi Nopca al Diari Ara
“Perquè la vida és caòtica, és inesperada i passen coses imprevisibles: et trenques costelles, t’enamores, però una novel·la és un tot organitzat. És un microcosmos, i té un principi i un final. És diferent de la vida, però tens l’oportunitat d’assignar-li un sentit.” amb Gemma Ventura Farré al Catorze
