La història d’un home que perd a totes les persones a les que estima: uns a bord d’un ferri, altres en el naufragi anomenat separació.
Arvid Jansen té pare, mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Però de sobte tots desapareixen de la seva vida. Queda ell sol, exposat com una tija al vent. Només troba el son dins del seu Mazda color cava o a les cases de les dones amb qui comparteix un tros de nit. S’acaba de separar i el trencament ha esborrat els contorns de les seves relacions: ser pare o amant s’ha convertit en un enigma. Els veïns l’ajuden a passar el fred de l’hivern, als bars es relaciona amb estranys, i cada tant explica el que pot a les seves tres filles.
Mentrestant les pàgines flueixen que no te n’adones. De cop, t’arrenquen una riallada. I Arvid Jansen passeja la seva solitud pels carrers d’Oslo i els boscos que porten al fiord. Poblats pels vius i pels fantasmes dels morts.
Viatge a la cabana de Per Petterson.
N’han dit
“Per tal d’apreciar l’originalitat de la novel·la, convé distanciar-la com més aviat millor de les nostres inèrcies criticopublicitàries: ni és una memòria amb ingredients de ficció ni és un llibre representatiu d’un grup social (els homes que es divorcien). La novel·la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginació (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: allà on la imaginació a penes s’inspira en les situacions reals i on Arvid només es representa a si mateix, encara que la situació per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficció respon al món sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d’un personatge que no ens representa, és el de la gran novel·la, la més difícil d’escriure.” Gonzalo Torné a El País — Beneeixo el riu de la narració
“Té un aire esquerp, la situació és complicada i hi ha molts moments en què el protagonista es troba al límit del seu context. I alhora, curiosament, és una novel·la molt sensible, que arriba al moll de l’os.” Lluís Ruiz a Els experts d’iCat — Lispector, Garrigasait i Petterson: un gran inici de temporada literària
“Tot i que la mort i el dolor són omnipresents, Homes en la meva situació no és lúgubre ni escabrosa. És greu i existencialment severa, perquè una compunció còsmica i alhora concretíssima ho amara tot, però també hi ha calidesa i molta pietat en la prosa i la mirada de Petterson.” Pere Antoni Pons al Diari Ara — Una radiografia sòbria de la cendra
“El cotxe on s’escapa a dormir és central al llibre, perquè és una màquina que el fa sentir en moviment, un espai on res és fixe ni definitiu ni immòbil. L’Arvid Jansen, el protagonista d’aquesta novel·la, vol dissimular el no res que es troba quan entra a casa.” Marina Porras a Diacrític — El bot salvavides
“Petterson juga amb la literatura, fa sortir els personatges en molts dels seus llibres, ara passegen per aquí, surten a les pàgines del més enllà, tot per dibuixar la història de la seva vida, perdre la família en un ferri, divorciar-te i que la mare t’expliqui que el càncer se l’emporta no ha de ser fàcil de digerir. En veu d’Arvid Jansen, Petterson canalitza tots aquests sentiments i ens fa passejar per Oslo i pels paisatges de Noruega, els boscos, la boira, la pluja i el fred intens, però també descriu la calidesa de les llibreries que l’acullen, la cafeteria on s’asseu a prendre cafè i pastissets i els seus refugis on digerir la tristesa.” Fe Fernàndez, llibretera de L’Espolsada.
Entrevistes
Conversa amb Jordi Puntí — en col·laboració amb Libros del Asteroide i Biblioteques de Barcelona.
El noruec Per Petterson parla del divorci d’un home a “Homes en la meva situació” — amb Ignasi Gaya a TV3.
“Ell busca companyia, una parella, però no sap tenir contacte físic. És fred i busca algú que li doni escalfor, però no se’n surt, té molt mala sort i això també és divertit. A mi em va passar el mateix quan em vaig divorciar i és a partir d’aquí que comença el llibre.” Entrevista amb Magí Camps a La Vanguardia — Per Petterson: “Especifico las calles de Oslo para que el libro se pueda utilizar como mapa de la ciudad”
“L’Arvid pot viure experiències similars a les meves. Però a vegades li pot passar justament el que jo vaig deixar de fer. Algunes de les desgràcies que viu em recorden les pel·lícules de Chaplin. Ja li poden esclafar una cadira a l’esquena, tant se val: ell es tornarà a aixecar de seguida. M’agrada aquest to que està entre el drama i la comèdia.” Entrevista amb Jordi Nopca al Diari Ara — Per Petterson: “Molts homes són incapaços d’expressar què senten”
