L’Abigail és una psicòloga que ha fet carrera dins l’exèrcit. Atén veterans de les múltiples guerres d’Israel que han tornat amb trastorns posttraumàtics i dissenya programes d’instrucció. És l’experta indiscutida en la psicologia de l’acte de matar en combat, i això fa d’ella una dona escoltada per les forces armades, el més masculí dels poders.
Té prop de cinquanta anys quan el cap de l’estat major la convoca per demanar-li ajut. Es tracta de conquerir la victòria definitiva que Israel empaita des de la seva creació, i per la qual ha enviat generacions de reclutes al front. La d’ara és constituïda per nois i noies que no han jugat mai al carrer, sinó a través d’una pantalla. Ella haurà de preparar-los perquè no s’ensorrin allà on sempre han fracassat: en el combat cos a cos. I ho ha de fer quan el seu fill únic comença la instrucció a la més exigent de les unitats.
Com amb Limassol i El monstre de la memòria, Yishai Sarid ha escrit una novel·la-sonda amb què explora una institució que coneix a fons. Tot mostrant les interioritats de l’exèrcit, és la mentalitat d’una societat bel·licista el que està en joc aquí —i el lloc que hi ocupen les dones.
N’han dit
Marc Giró a Vostè primer
“El acto de matar es más fácil con las tecnologías, los misiles… El piloto que lanzó la bomba en Hiroshima dijo que si hubiera tenido que matar a todas las víctimas una por una no hubiera sido capaz de hacerlo. Y es lo que nos viene.” Isabel Gómez Melenchón en La Vanguardia— “En Israel tenemos psicólogos para enseñar a matar y para recuperarse después”
“Victoriosa es una novela sobre las distancias: la que se necesita para matar sin ver el rostro del enemigo, la que es necesario interponer entre nosotros y los demás para proteger nuestros secretos…” Patricio Pron en El País— ‘Victoriosa’, la distancia necesaria para matar al enemigo sin verle el rostro
“Tanto en esta novela como en la previa [El monstre de la memòria], tenemos a un narrador en primera persona que ejerce de instructor, lo que proporciona los mimbres para un debate entre distintos puntos de vista. Si en la anterior nos hablaba un joven historiador que trabajaba de guía en los campos de concentración nazis, aquí Abigail imparte charlas a soldados y mandos. «Mido desde arriba las penurias, el estrés, los amagos de abandono, como una ingeniera del espíritu», dice, sabiendo que sin la manipulación no existirían los ejércitos. La palabra hebrea del título es, además de adjetivo, el sustantivo para designar a un «director de orquesta».” Marta Rebón a El Boomeran(g) — Yishai Sarid: Israel y el trauma de militarizar a toda una sociedad
Entrevistes
Xavier Grasset entrevista a l’autor al Més324
“Molts nois joves van a missions de combat no per patriotisme sinó per demostrar la seva masculinitat. Tanmateix, les dues darreres dècades moltes més dones s’han incorporat voluntàriament a missions de combat.” Sílvia Marimon entrevista a l’autor al Diari Ara — Yishai Sarid: “Els exèrcits no existirien si les mares no els donessin suport”
