Una psicòloga de l’exèrcit israelià ensenya a prendre la distància necessària per a matar a l’enemic. Però quan el seu fill s’enrola, les seves conviccions trontollen.
Abigail és una de les ments militars més brillants del país i fa d’ella una dona escoltada per les forces armades, el més masculí dels poders: ¿què passa amb la igualtat quan les obligacions militars són compartides entre homes i dones? L’Abigail ensenya als soldats a matar mirant als ulls de l’enemic. No té escrúpols a l’hora d’enviar-los al camp de batalla, nois i noies que quan en tornin la necessitaran per no ensorrar-se amb l’estrès posttraumàtic. ¿Pot la mateixa persona ensinistrar a matar i guarir d’haver-ho fet? La resposta és fermament afirmativa.
N’han dit
Marc Giró a Vostè primer
“El acto de matar es más fácil con las tecnologías, los misiles… El piloto que lanzó la bomba en Hiroshima dijo que si hubiera tenido que matar a todas las víctimas una por una no hubiera sido capaz de hacerlo. Y es lo que nos viene.” Isabel Gómez Melenchón en La Vanguardia— “En Israel tenemos psicólogos para enseñar a matar y para recuperarse después”
“Victoriosa es una novela sobre las distancias: la que se necesita para matar sin ver el rostro del enemigo, la que es necesario interponer entre nosotros y los demás para proteger nuestros secretos…” Patricio Pron en El País— ‘Victoriosa’, la distancia necesaria para matar al enemigo sin verle el rostro
“Tanto en esta novela como en la previa [El monstre de la memòria], tenemos a un narrador en primera persona que ejerce de instructor, lo que proporciona los mimbres para un debate entre distintos puntos de vista. Si en la anterior nos hablaba un joven historiador que trabajaba de guía en los campos de concentración nazis, aquí Abigail imparte charlas a soldados y mandos. «Mido desde arriba las penurias, el estrés, los amagos de abandono, como una ingeniera del espíritu», dice, sabiendo que sin la manipulación no existirían los ejércitos. La palabra hebrea del título es, además de adjetivo, el sustantivo para designar a un «director de orquesta».” Marta Rebón a El Boomeran(g) — Yishai Sarid: Israel y el trauma de militarizar a toda una sociedad
Entrevistes
Xavier Grasset entrevista a l’autor al Més324
“Molts nois joves van a missions de combat no per patriotisme sinó per demostrar la seva masculinitat. Tanmateix, les dues darreres dècades moltes més dones s’han incorporat voluntàriament a missions de combat.” Sílvia Marimon entrevista a l’autor al Diari Ara — Yishai Sarid: “Els exèrcits no existirien si les mares no els donessin suport”
