Desaparèixer és el que voldrien els habitants d’aquests vuit contes. Per a uns, l’exercici consisteix en viatjar a un mercat exòtic a l’altra punta del món. D’altres emmudeixen, abandonen la família o surten a passejar per cementiris. Però el secret que guarden no el sabràs mai.
Els protagonistes d’Exercicis de desaparició són gent torbada per algun miratge: joves subjugats per velles, tocats pel llamp, indianos que tornen a casa. El desconcert els porta a Istanbul o a Lisboa, a Viena o a Manaus, però al centre de la seva vida sempre hi ha una illa.
Exercicis de desaparició és la primera porta d’un laberint que cada llibre de Sebastià Perelló recorre i explora de nou. A dins, no és la “condició humana” que imanta els passos: són qualitats incomprensibles de la matèria de què som fets, com ara el buit, la transparència, la consistència malgrat tot. Una obra d’una originalitat que impressiona i somou.
Sebastià Perelló ha estat finalista del premi Òmnium 2020 amb La mar rodona. Juntament amb Veus al ras i Exercicis de desaparició, conformen un dels projectes literaris més ambiciosos de la literatura catalana actual.
Tastet
La veu calcada, un conte a Paper de vidre.
N’han dit
“Exercicis de desaparició és una entrada excel·lent a la literatura de Perelló, un concentrat de les seves virtuts millors.” Julià Guillamón a La Vanguardia — Matances en una banyera, amb pinyons
“Sobresale la reedición del primer libro de Sebastià Perelló, Exercicis de desaparició” Clara Ferrer a Ultima Hora — Literatura con sello mallorquín para empezar el curso
“Les vides dels homes i dones que poblen aquests Exercicis de desaparició són tènues, intangibles. Enfonsant la mirada en la identitat pròpia o dels qui els envolten, proven de traduir-ne el jeroglífic, però se’ls hi resisteix. Tant les imatges que componen dels altres, com la que es componen de si mateixos, així com els llocs que habiten o la boira espectral d’alguns objectes, els tamisen la perspectiva; la seva mirada no és mai panoràmica, sempre s’han de barallar amb el reflex esbocinat de la pròpia experiència.” Joan Rius a La lectora — El pur començament de perdre’s
Entrevistes
“…la escritura y el viaje son ejercicios de desaparición, porque tiene que ver con los personajes inverosímiles de ti mismo, de intentar ser otra cosa, como si cogieras vidas de aquí y de allá… A la larga formas parte de un conglomerado de cosas que han desaparecido, de cicatrices… Viajar también es eso: buscarte a ti mismo estando fuera de lugar.” entrevista de Clara Ferrer a Última Hora — Sebastià Perelló: «Acabamos siendo un conglomerado de cosas que ya no están»
“En cap cas m’he plantejat el fet d’actualitzar-lo o enriquir-lo (si amb això vull fer entendre que qualsevol intervenció que hi pogués fer tengués aquest afany) o reescriure’l. He volgut actuar com un restaurador, en aquell espai polèmic entre conservació i modificació. Com si fos possible tornar a dir per primera vegada. I no te’n surts. O sí, perquè llegir-lo ara ja ha estat una altra cosa. No cal tocar el text, però no diu el mateix i rediu allò com si fos de bell nou.” Conversa entre Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló a Catorze
“[La recerca de la cara oculta, la més abstracta, la menys evident] hi és de sempre en la meva literatura. És que jo ara he descobert que en aquest llibre ja hi havia molts ingredients del que després se m’ha imposat en tots els nivells de l’escriptura. Tota aquesta espectralitat que hi ha darrere d’allò que escrius ha fet bellumes i m’ha parlat d’allò que ha vingut després i no m’hi he sentit gens estrany.” entrevista de Montse Serra a Vilaweb — Sebastià Perelló: “No som tan sols allò que hem fet, sinó també allò que hem deixat de fer”
Sebastià Perelló a IB3.
Exercicis de desaparició a Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio. Amb David Guzmán, Xènia Dyakonova, Adolf Beltran i Sebastià Perelló.
Xavier Graset entrevista Sebastià Perelló al Més324.
