La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d’agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. ¿Per què caram es matava la gent si no era per Carles de Borbó o Isabel d’Espanya?
L’escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d’un investigador i grata, exhuma, analitza amb un plec de papers i el cabal de la seva imaginació, més generosa que l’Ebre. És una gran partida de Cluedo que ens proposa, amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment; i aquí apareix el braç carnós de l’Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l’escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l’assassinat.
A mesura que la novel·la avança, són totes les dones de Mequinensa que veus sortir del fosc avenc del temps, amb els ulls brillants d’angúnia pels seus homes ajusticiats. La resurrecció dels morts és un miracle que saben obrar les grans novel·les, per descregut que en sigui l’autor. En lloc de fe, poseu-hi una tendresa i una curiositat inextingibles pels humans que van viure al lloc on has vingut al món, i un art com només el produeixen els artistes més remarcables.
N’han dit
“Però, és clar, no es tracta només del poble en si, sinó de la mirada que Moncada hi aplica, allò que converteix el món d’aquesta vila ponentina en alguna cosa memorable. (…) Amb la seva mirada irònica i hiperbòlica sobre els personatges, Moncada va construir un univers que reverbera deliciosament entre la comèdia i la dimensió tràgica. I és precisament la tensió entre aquestes dues que la reedició proposa reinterpretar.” Adrià Puértolas al Nacional — Jesús Moncada, el primer postmodern de poble
“Sens dubte, la novel·la és una teranyina, perquè l’acció és el·líptica, és a dir que al començament s’ometen algunes dades i determinades seqüències que apareixeran més endavant; tanmateix, hi ha una sèrie de pistes disposades amb cura, com un trencaclosques, de manera que en tot moment l’autor té un control absolut de l’horitzó del lector.” Laura Farré Badia a La lectora — Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge de l’escriptor a la dona mequinensana
“Moncada va ser algú capaç de generar un espai entre la terra que trepitjava i l’aire que s’inventava, entre la vida i la imaginació, on abocar-hi tot l’ofici literari que atresorava, que era molt. ” Marina Espasa a Finestres — “Estremida memòria”: Quan Moncada va ser més Faulkner que mai
“Club Editor recupera enguany dos títols de l’enyorat Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005): el recull de contes Històries de la mà esquerra (el seu primer llibre publicat, 1981) i l’extraordinària novel·la Estremida memòria (1997), la darrera que va poder oferir-nos” Josep Gras a El temps — Toc de difunts, sentor de mort
Ciutat Maragda amb David Guzmán, Ferran Sáez, Jordi Puntí, Adolf Bertran i Maria Bohigas — Integral Jesús Moncada
