El suïcidi de la seva mare fa tornar Bernadette a un poble encerclat de muralles i llegendes. Una faula distòpica i inquietant sobre el poder i la por col·lectiva.
A principis del nostre segle, aquesta novel·la va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciència-ficció. Una exploració del desig de submissió en una societat que no tolera la dissidència.
La història segueix Bernadette Boher, qui torna al poble després de vuit anys d’exili per la mort de la seva mare. L’escenari és Prats de Molló, un indret tancat al món on es tem el retorn d’una bèstia extinta fa segles: l’ós que, quan aparegui, acabarà amb el poble.
El dia de l’ós és la novel·la que va convertir Joan-Lluís Lluís en un dels escriptors més estimats i llegits de la literatura catalana. El 2004 va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciència-ficció. Amb vint anys de perspectiva, és reivindicada per Irene Solà, Marina Espasa, Ramon Mas o Anna Ballbona com una obra inspiradora i entre les més importants del nou segle.
N’han dit
“Immers en l’enigma del’hivern al Vallespir, l’autor s’enfronta amb temes difícils com el suïcidi, la sexualitat, la salut mental, la identitat i la pertinença. Amb un clam a favor de la llengua catalana –la llengua prohibida als personatges de la novel·la– i contra el desplegament del sentir francès uniformitzant, Joan-Lluís Lluís construeix una obra senzilla que funciona amb pocs elements, que reivindica la identitat local i que aconsegueix dir moltíssimes coses. El dia de l’ós és una novel·la rodona.” Víctor Bargiela a Llegir.cat — ‘El dia de l’ós’ reviu tradicions i pors ancestrals de Prats de Molló
