Vet aquí una novel·la escrita en una llengua prohibida als seus personatges. L’escenari és Prats de Molló, tancat al món per la doble protecció de les muralles i de les llegendes antigues. On un soldat francès s’allotja a cada casa. On es tem el retorn d’una bèstia extinta fa segles. I on, en canvi, retorna Bernadette Boher al cap de vuit anys de desterrament.
Se li ha suïcidat la mare i això vol dir que el seu cos serà jutjat i escarnit. Però s’acosta la festa de l’ós, la més esperada de l’any, ocasió de donar curs a instints i mots reprimits. I un neguit s’apodera de Prats de Molló: la bèstia ha tornat al Vallespir.
A principis del nostre segle va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciència-ficció. Sense ser ni una cosa ni l’altra, El dia de l’ós té l’encanteri enigmàtic de les millors ficcions distòpiques. Avui la reeditem revisada per l’autor.
