Vet aquí una novel·la escrita en una llengua prohibida als seus personatges. L’escenari és Prats de Molló, tancat al món per la doble protecció de les muralles i de les llegendes antigues. On un soldat francès s’allotja a cada casa. On es tem el retorn d’una bèstia extinta fa segles. I on, en canvi, retorna Bernadette Boher al cap de vuit anys de desterrament.
Se li ha suïcidat la mare i això vol dir que el seu cos serà jutjat i escarnit. Però s’acosta la festa de l’ós, la més esperada de l’any, ocasió de donar curs a instints i mots reprimits. I un neguit s’apodera de Prats de Molló: la bèstia ha tornat al Vallespir.
A principis del nostre segle va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciència-ficció. Sense ser ni una cosa ni l’altra, El dia de l’ós té l’encanteri enigmàtic de les millors ficcions distòpiques. Avui la reeditem revisada per l’autor.
N’han dit
“Immers en l’enigma del’hivern al Vallespir, l’autor s’enfronta amb temes difícils com el suïcidi, la sexualitat, la salut mental, la identitat i la pertinença. Amb un clam a favor de la llengua catalana –la llengua prohibida als personatges de la novel·la– i contra el desplegament del sentir francès uniformitzant, Joan-Lluís Lluís construeix una obra senzilla que funciona amb pocs elements, que reivindica la identitat local i que aconsegueix dir moltíssimes coses. El dia de l’ós és una novel·la rodona.” Víctor Bargiela a Llegir.cat — ‘El dia de l’ós’ reviu tradicions i pors ancestrals de Prats de Molló
