fbpx
M’hi nego

M’hi nego

Un matí a l’hora punta, un cotxe s’atura al costat d’un home que pesca dalt d’un pont: en Tommy ha reconegut en Jim, el seu gran amic d’infantesa. I això que la vida ha canviat les tornes amb un sentit de la simetria ofensiu; dins del Mercedes hi ha el fill de l’escombriaire, el gran de quatre criatures confiades a famílies d’acollida. Separats per la finestreta entreoberta, el diàleg entre ells és breu, ple de coses no dites.

D’aquest silenci neix la novel·la més delicada de Per Petterson. Tres personatges —dos homes i una dona— hi prenen la paraula per reconstruir la seva història. Ara l’un ara l’altre, reviuen els moments en què una persona molt jove aprèn alguna cosa important del món: que les cases serveixen per contenir tragèdies que tothom sap, que un nen és més fiable que un pare, que la mar ajuda a fugir, que l’amistat és forta com una corda fins que es trenca.

La infància és feta d’una matèria indescriptiblement subtil que perviu sota l’escorça dels adults. Les novel·les de Per Petterson l’exploren sense descans. Cada una d’elles confirma la rellevància d’una obra en què milers de lectors d’arreu del món han trobat recer bellesa i sentit.

Entrevistes

Al Vosté primer amb l’autor Per Petterson i la traductora Carolina Moreno

Al Més324 amb l’autor Per Petterson

“Hi ha escriptors que poden escriure sobre qualsevol cosa, i n’hi ha de molt bons. Jo no soc així. Tinc una ferida des de la qual escric i resulta que aquesta ferida prové del passat. Fa temps que he descobert que escrivint provo d’entendre i de reconstruir el meu passat.”  Núria Juanico Llumà entrevista l’autor al Diari AraPer Petterson: “Hi ha moltes coses sobre l’amistat que no expressem en veu alta”

N’han dit

“Quan escric, soc una persona millor” Anna Guitart al Diari AraPer Petterson, el poder transformador de la literatura. 

“Petterson és expert en suggerir, en no expressar directament, com si l’eina que és la paraula no arribés a poder descriure certes emocions fondes, com si pintés un quadre impressionista o fins i tot puntillista. D’igual manera, la narrativa de Petterson és lenta, de meditació i melangia contingudes, de creació d’atmosferes tardorenques…” Anna Carreras a NúvolPer Petterson i els cercles del temps

 

Data sheet: