L’hora de l’estrella

L’hora de l’estrella

L’hora de l’estrella és l’últim llibre publicat per Clarice Lispector i el primer que acollim al Club Editor. És també el més estimat a Brasil perquè hi viu molt tènuement Macabéa la mecanògrafa, una noia “com una capseta de música una mica desafinada”.

Expressa la cristal·lització de tota l’obra de Lispector. Hi vibren les obsessions que ja tiben la primera novel·la, Prop del cor salvatge, i que no l’abandonaran mai. La persecució de la veritat —“l’eternitat és l’estat de les coses en aquest moment”. La força expressiva de l’acció, i no de l’explicació. La fe absoluta en el poder de la paraula, que salva o condemna una vida, i fins i tot pot crear-la. L’exploració d’una artista inigualable que ens arriba, en català, transmutada per la qualitat quasi ventríloqua de Josep Domènech Ponsatí.

“Aquí Lispector crida un cos lleig i una mica brut i una ànima indigent que ve, com ella, del Nord-est. En la pell apergaminada de Macabéa, hi escriu la promesa d’una lucidesa disciplinada i constant —l’art, per a Lispector, va consistir en aquesta promesa”, ens diu Nora Catelli en el postfaci que clou el volum.

 

Un retrat en vers de l’autora de L’hora de l’estrella, per Carlos Drummond de Andrade a Anostrats — Visió de Clarice Lispector

 

N’han dit a la premsa

“Llegint fa poc el postfaci de Nora Catelli a ‘L’hora de l’estrella’, ple d’intuïcions literàries brillants, se’m va acudir encara una tercera possibilitat: en una cultura com la nostra, on la crítica literària se sol limitar a l’espai exigu de les ressenyes, sense gaires revistes que publiquin anàlisis en profunditat, ara és el llibre mateix qui incorpora elements per pensar més sobre el text.” Jordi Puntí a El PeriódicoEntre el pròleg i el postfaci

Data sheet: