Un viatge al final de la mar: uns robinsons moderns insalvables mostren la cara fosca de l’humà, en un vaixell obsolet, llargues nits de guàrdia i converses amb olor a sal.
Guàrdia segueix el trajecte d’un mercant de Malàisia a Shantou. Una setmana de navegació a finals de 1949, mentre a la costa xinesa s’hi desferma una tempesta i la guerra civil. Això no amoïna els mariners del Piteas: per a ells, l’infern és cada dia que passa, pateixen i somien com nosaltres —embarcats en l’odissea d’omplir els minuts d’una vida. Arribar a un port estranger, explicar-se històries al torn de guàrdia, ¿no són maneres semblants de donar sentit al viatge?
Però entre la tripulació, un jove agregat pateix per si ha agafat la sífilis abans de salpar. Cal trobar un metge a terra ferma. I cada guàrdia convoca fantasmes del passat, vinguts d’un somni d’opi.
N’han dit
“Kavadias es va limitar a estendre acta de totes les coses que va vore i les persones que va conéixer durant els seus anys de navegació. Tot comença en la mar i, com la va qualificar la crítica alemanya, Guàrdia és un viatge al final de la mar.” Óscar Mora, Valencia Plaza — Kavadias: el poeta radiotelegrafista
“Cru, humà i bonic.” — Ada Klein Fortuny a Twitter.
“Robinsons en una deriva eterna, insalvable, veiem alçar-se la sordidesa, el desconcert, el fàstic, la denigració de les dones -i de la condició d’humà del mariner mateix-, la misogínia, els bordells més magres, els trafiquejos, els abusos, la mentida i la misèria. Però per sobre de tot això, encara, llampega el dubte, una tendresa rara feta a imatge de la salvatgia en què viuen.” Anna Ballbona a l’Ara — Per què és enlluernador un llibre de putaners i sifilítics: ‘Guàrdia’, de Nikos Kavadias
“Els mariners fa mil·lennis que giren a la roda de ports, bordells, trifulgues i travessies: les coses de debò, com les arrels i les guerres, són terra endins. De fet se saben una dena més al rosari d’un dels oficis més vells del món, l’ofici d’anar amunt i avall per un medi anòmal, i accepten aquesta condició amb una tristor oceànica, l’aspror del supervivent, l’èpica mal dissimulada del qui se sap un pària i tanmateix s’estima el fat.” Adrià Pujol a El País — Sentina i literatura
“Afectats pel despreniment de tot allò terrenal, posseïts de vegades per una malenconia amb gust de sal. (…) El narrador recrea escenes sòrdides sobre la conducta humana i tracta la carnalitat de l’ofici i dels seus afers externs mentre els mariners s’enfronten amb força a la vida.” Mario Guerrero al Llegir.cat — El món no existeix, el mar sí
“Ben lluny dels cenacles literaris, [Kavadias] va composar una obra singular, exquisida, alhora que popular. Telegrafista, va viure embarcat bona part de la seva vida, durant la qual va publicar només ‘Guàrdia’, una ficció on ens col·loca dins el vapor grec ‘Piteas’ durant una setmana de navegació (…) per explicar-nos la vida a bord, normalment de nit, mentre bona part de la tripulació dorm i alguns mariners fan guàrdia.” Andreu Gomila a TimeOut Barcelona — Els llibres que t’has de llegir aquest mes
“Els relats de Guàrdia tenen esperit autobiogràfic, d’històries escoltades per l’escriptor en els llargs viatges per mars i oceans de tot el planeta mentre desenvolupava el seu ofici de radiotelegrafista, tot i que es fa difícil saber on s’acaba la realitat i on comença la ficció” Marcos Robles a Núvol — La guàrdia eterna del mariner grec
Avançament editorial a Vilaweb — Avançament editorial: ‘Guàrdia’, de Nikos Kavadias
Al podcast L’illa dels Maians — #15 Guàrdia i Poemes, de Nikos Kavadias
Recomanacions de Sant Jordi a Time Out – Els 27 millors llibres per regalar aquest Sant Jordi 2021
