fbpx
Guàrdia

Guàrdia

Una setmana de navegació entre Malàisia i el port xinès de Shantou, a finals de 1949. El vaixell és obsolet, la tripulació abundant: setze homes. Cada nit fan torns de guàrdia i és el moment de les converses llargues. ¿De què parlen, els mariners? No els preocupa la guerra civil que es desferma allà on van: els obsedeix la sífilis. Tots la tenen. I, a la consciència, traïcions imperdonables.

Vet aquí la substància de l’única novel·la de Nikos Kavadias, poeta i radiotelegrafista grec, de qui Club Editor publica l’obra completa —3 relats, 52 poemes i una odissea. Expressada per ell, la vida a mar no té res d’ideal. És una condició, la dels damnats voluntaris per a qui l’infern és cada dia viscut. Una tribu per sempre unida a una altra, la de les dones que es prostitueixen als ports.

¿Quin millor confessionari que el mar? Dir el lloc exacte on conflueixen la infàmia i el sentiment és el prodigi que acompleix Kavadias. Llegir-lo no deixa intacte. Per sempre més et queda el so “com d’arc desafinat, com quan el vent estripa els tendals” de quan dos se separen. I la consciència que hi ha un univers més vast que el mar. L’interior d’un home de qui no donaries res.

 

N’han dit

“Robinsons en una deriva eterna, insalvable, veiem alçar-se la sordidesa, el desconcert, el fàstic, la denigració de les dones -i de la condició d’humà del mariner mateix-, la misogínia, els bordells més magres, els trafiquejos, els abusos, la mentida i la misèria. Però per sobre de tot això, encara, llampega el dubte, una tendresa rara feta a imatge de la salvatgia en què viuen.”  Anna Ballbona a l’Ara — Per què és enlluernador un llibre de putaners i sifilítics: ‘Guàrdia’, de Nikos Kavadias

“Els mariners fa mil·lennis que giren a la roda de ports, bordells, trifulgues i travessies: les coses de debò, com les arrels i les guerres, són terra endins. De fet se saben una dena més al rosari d’un dels oficis més vells del món, l’ofici d’anar amunt i avall per un medi anòmal, i accepten aquesta condició amb una tristor oceànica, l’aspror del supervivent, l’èpica mal dissimulada del qui se sap un pària i tanmateix s’estima el fat.” Adrià Pujol a El País — Sentina i literatura

“Afectats pel despreniment de tot allò terrenal, posseïts de vegades per una malenconia amb gust de sal. (…) El narrador recrea escenes sòrdides sobre la conducta humana i tracta la carnalitat de l’ofici i dels seus afers externs mentre els mariners s’enfronten amb força a la vida.” Mario Guerrero al Llegir.cat — El món no existeix, el mar sí

“Ben lluny dels cenacles literaris, [Kavadias] va composar una obra singular, exquisida, alhora que popular. Telegrafista, va viure embarcat bona part de la seva vida, durant la qual va publicar només ‘Guàrdia’, una ficció on ens col·loca dins el vapor grec ‘Piteas’ durant una setmana de navegació (…) per explicar-nos la vida a bord, normalment de nit, mentre bona part de la tripulació dorm i alguns mariners fan guàrdia.”  Andreu Gomila a TimeOut Barcelona — Els llibres que t’has de llegir aquest mes

“Els relats de Guàrdia tenen esperit autobiogràfic, d’històries escoltades per l’escriptor en els llargs viatges per mars i oceans de tot el planeta mentre desenvolupava el seu ofici de radiotelegrafista, tot i que es fa difícil saber on s’acaba la realitat i on comença la ficció” Marcos Robles a Núvol — La guàrdia eterna del mariner grec

Avançament editorial a Vilaweb Avançament editorial: ‘Guàrdia’, de Nikos Kavadias

Al podcast L’illa dels Maians #15 Guàrdia i Poemes, de Nikos Kavadias

Recomanacions de Sant Jordi a Time Out – Els 27 millors llibres per regalar aquest Sant Jordi 2021

Data sheet: