Com s’esbrava la mala llet

Com s’esbrava la mala llet

Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d’assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases.

Una variada galeria de personatges apareix en aquests contes on passa de tot: desfilades de moda al geriàtric, flirtejos al ball del casal d’avis, nostàlgies persistents o revolucions sexuals dels qui s’han quedat vidus. El pare pidola el cotxe al fill, la mare demana un cavall a la filla, les inhibicions cauen i el present es torna surrealista, tant si vius sol com si els fills i néts et cuiden, et vigilen, t’aguanten.

Després de Monzó i Pàmies, Antònia Carré-Pons aborda la vellesa des de la pura ficció, a estones amb humor negre, sempre amb una tranquil·litat als antípodes del sentimentalisme.

Llegeix “El cotxe nou” a la revista Catorze

 

N’han dit

​”El llibre d’Antònia Carré-Pons és extraordinari. N’he acabat ara mateix la lectura. Molt bo. Ben escrit, fondo, estimable en els personatges, literàriament impecable. Per tema, per escriptura, per paisatge humà, per sentit de l’humor. Hauria de funcionar molt i molt bé.” Silvana Vogt, escriptora i llibretera a Cal Llibreter

“Dones que reviscolen i es canvien el nom per viure de nou, mares i pares que es rebel·len contra fills i filles, solituds en companyia i complicitats i contactes que vistos amb ulls de velles i vells tornen com a més intensos i reals, més creïbles. Un llibre curt, concís i amb punts molt divertits i delirants, però on també es reserva espai a malalties o la mort.” Irene Jaume al blog de La ciutat invisible

“La família és una entitat protectora i alhora una gàbia de la qual has de fugir”, Lluís Llort al Punt Avui

“Antònia Carré-Pons explora en su nuevo libro el surrealismo de la tercera edad”, Lucía BlancoEFE

“Europa será el geriátrico del mundo”, Francesc BombíLa Vanguardia

“Un llibre que és impossible que et deixi indiferent”, recomanació d’Anna GuitartLa setmana literària de Catalunya Ràdio

“Una narradora pràcticament desconeguda fa set anys, però que en aquest temps ha esdevingut imprescindible en el nou panorama literari català.” Sebastià Bennasar a Vilaweb  Antònia Carré-Pons ‘esbrava’ la mala llet emprant la vellesa com a tema literari.

“És un llibre enlluernador.” Montse Camps a Llibres per escoltar, Catalunya Ràdio Realitats paral·leles amb Albert Villaró, Antònia Carré-Pons i Jordi Masó Rahola.

“La lectura de Com s’esbrava la mala llet ens recorda que l’espurna de la vida (biològica) es resisteix a apagar-se ben bé fins a la tomba. La pulsió sexual i les ganes de fer la viu-viu s’allarguen molt més enllà de la desgràcia (l’ictus de l’esposa, l’ictus propi, l’alzheimer) i del desencís (descobrir vestida de negre que el teu marit t’ha fet banyes amb discreció i constància durant dècades). Amb l’edat la mala llet s’esbrava, però s’esbrava per convertir-se en alguna cosa que a nosaltres, els que encara no som vells/velles o els que encara no ho són del tot, ens repel·leix de manera quasi instintiva. Sabem que, si tenim sort, la vellesa és el que ens espera.” Júlia Bacardit a Núvol – La llibertat dels vells. 

“Com s’esbrava la mala llet és una joieta perquè té una dicció nova amb uns temes gerontològics clàssics. Dura i inoblidable.” Biel Mesquida a De dietaris i de novetats, Diari de Mallorca.

“Per la brevetat i la contundència del volum, pel títol encertat o per la convicció de la seva editora o per tot plegat, ha fet un salt endavant: de tigre.” Julià Guillamon a Cultures, La Vanguardia És trist fer-se gran.

“Antònia Carré-Pons se situa en el promontori de l’observador. Mira amb ull clínic, explora la quotidianitat d’aquestes persones, pren nota i conta les seues històries sense escarafalls, sense cinisme, sense jutjar i sense caure en el sentimentalisme. Amb un humor que descongestiona i trau solemnitat a la narració. L’autora, per dir-ho així, és capaç de trobar un punt de cocció intel·ligent.” Xavier Aliaga a El Temps Històries breus de quan la vida s’allarga

“Un llibre tan desolador com entusiasta. Una petita bomba de mà que ha petat al mig del camí i que ha deixat anar vuit fragments de metralla que si t’enganxen, et foraden.” Antoni Veciana RibesCom (no) s’esbrava la mala llet 

 

Entrevistes

Amb Xavier Graset al  Més 324
Amb Rosa de DiegoLlibres, píxels i valors, RNE
Amb Albert Om a Islàndia, RAC 1
Amb Mariona Tomàs a El Submarí, Canal Terrassa
Amb Miquel Ripoll al Diari de Balears
Amb Màrius Serra i Mònica Terribas a Lecturàlia, El matí de Catalunya Ràdio
A Quan arribin els marcians, TV3

Data sheet: