Als brasers del títol, la narradora hi posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història. Però també hi posa el cor d’una persona perquè es consumeixi fins a la desaparició. ¿Quin és aquest braser? Per a la Weilong, és el casal luxós d’una tia que la introdueix en les altes esferes de Hong Kong, no pas per protegir-la sinó per atreure nois joves cap a les seves arts. Per a en Roger, professor universitari que descobreix la passió als quaranta anys, és el llit nupcial amb una noia que no sap res del sexe.
És de comerç amb les emocions i de sexe que parlen aquestes dues novel·les breus, ambientades totes dues a la colònia britànica de Hong Kong, on xinesos i anglesos conviuen i s’atreuen en un clima propens a l’erotisme i al malentès.
Amb tot el delicat cinisme d’una dona que ha inspirat In the Mood for Love de Wong Kar-wai i Desig, perill d’Ang Lee, Eileen Chang parla d’amor fent que es casin les comèdies de Billy Wilder amb les miniatures de l’antiga tradició oriental: traç fi, llum d’or, quid pro quos plens d’ironia i un desenllaç que fa tremolar.
Llegeix un fragment de Brasers a Catorze: “–Tieta, al cristall pur no se li diuen mentides –encetà amb veu suau i modesta–. El que us diré és la pura veritat: fa dos anys, quan Shanghai anava plena de rumors de guerra, ens vam traslladar a Hong Kong i vaig ingressar a l’Institut Nanying. Però la vida a Hong Kong és cada vegada més cara i el pare no té prou estalvis per mantenir la família. Ara que a Shanghai la situació s’ha calmat, ha decidit tornar-hi. Jo hi he pensat molt i, estudiant força, l’estiu que ve ja em podria graduar, mentre que si torno a Shanghai hauré de canviar d’institut i perdré el curs. Però no sé com fer-m’ho per costejar la vida a Hong Kong, ni per pagar l’escola. Ho he rumiat sense dir-ne res als pares, per no neguitejar-los. Hi he donat moltes voltes i al final us he vingut a veure per saber si no voldríeu ajudar-me.
Els dits afuats de la dama feien rodar el mànec del ventall i els finíssims raigs de sol que s’escolaven entre les fulles li ballaven a la cara.”
N’han dit
“Dues novel·les breus que s’expliquen en el temps que tarda un grapat d’encens en consumir-se en el seu braser. Són dues històries que transcorren a la Xina colonial, en el Hong Kong sotmès pels anglesos. Des de la primera línia Eileen Chang les perfuma amb olors delicades, però també amb escenes una mica gore.” Lluís Ruíz a Els Experts d’iCat FM – Una altra mirada a Hong Kong a Brasers d’Eileen Chang.
“Més enllà d’aquestes dues narracions sobre amors, desamors, conformitat amb una situació no volguda però assumida de forma conscient, o autodestrucció a causa d’una mena d’estranys malentesos, lligats a l’encotillament de les relacions amoroses, Chang resulta fascinant a causa de la seva prosa, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de comparacions i metàfores admirables, plenes de subtilesa i que t’immergeixen en la sensualitat del context.” Júlia Costa a Llegir en cas d’incendi – Amor, desamor i autodestrucció
