Dues novel·les breus que contenen la delicadesa i el cinisme de qui va inspirar In the Mood for Love.
Si Stefan Zweig hagués escrit des de Xina i en la pell d’una dona, es diria Eileen Chang, tota una mestra de la novel·la breu que parla d’amor quan el món s’ensorra. Ho fa des d’un lloc particular: el Hong Kong dels anys trenta, on xinesos i britànics conviuen i es fusionen amb cert perill.
Els brasers del títol són el recipient on la narradora posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història. Però també són el lloc on el cor d’una persona es consumeix fins a la desaparició. Quin és aquest lloc? Per a la Weilong, és el casal luxós d’una tia que la introdueix en les altes esferes de Hong Kong, no pas per protegir-la sinó per atreure nois joves cap a les seves arts. Per a en Roger, professor universitari que descobreix la passió als quaranta anys, és el llit nupcial amb una noia que no sap res del sexe.
Llegeix un fragment de Brasers a Catorze
N’han dit
“Dues novel·les breus que s’expliquen en el temps que tarda un grapat d’encens en consumir-se en el seu braser. Són dues històries que transcorren a la Xina colonial, en el Hong Kong sotmès pels anglesos. Des de la primera línia Eileen Chang les perfuma amb olors delicades, però també amb escenes una mica gore.” Lluís Ruíz a Els Experts d’iCat FM – Una altra mirada a Hong Kong a Brasers d’Eileen Chang.
“Més enllà d’aquestes dues narracions sobre amors, desamors, conformitat amb una situació no volguda però assumida de forma conscient, o autodestrucció a causa d’una mena d’estranys malentesos, lligats a l’encotillament de les relacions amoroses, Chang resulta fascinant a causa de la seva prosa, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de comparacions i metàfores admirables, plenes de subtilesa i que t’immergeixen en la sensualitat del context.” Júlia Costa a Llegir en cas d’incendi – Amor, desamor i autodestrucció
