PREMI DE LA CRÍTICA CATALANA DE NARRATIVA 2016
Una obra beckettiana sobre un home mut i una dona que parla per ell: la història d’un amor perdut, però que s’allarga més enllà del seu final.
Un home apareix cada setmana davant d’una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no entrar-hi mai més. Ara va perdut: ha perdut fins i tot la veu i s’expressa amb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú. Una dona escriu tot allò que no diu l’home mut, el qui s’atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans de perdre la paraula i el seny. Ella s’obstina a recompondre’n la vida a través dels retalls que coneix: la infància explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta gràcia i s’han ulcerat, l’oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents però també dels absents… Podria ser la Colometa avui, que explica la seva història per comprovar que tot era real.
N’han dit
Sebastià Perelló o els ecos de la conversa, Carta Elèctrica
Ressenya de Ponç Puigdevall al Quadern d’El País
Ressenya de Joan Garí a l’Ara
Ressenya de D. Sam Abrams al El Punt Avui
Ressenya de Sebastià Portell a Llegir en cas d’incendi
Ressenya de Jaume Pons Alorda a Núvol
Eloi Salvat recomana Veus al ras a TV3
Isabel Sucunza recomana Veus al ras a Els Experts d’iCat
Entrevistes
Entrevista de Carles Domènech a Última Hora
Entrevista amb Jordi Nopca a l’Ara
Sebastià Perelló, Premi de la Crítica Catalana amb Veus al ras a El Núvol
