Una de les grans novel·les d’amor de la literatura catalana, amb un protagonista inoblidable: Tino Costa, fill de pare desconegut i cràpula de llegenda, que torna a Amposta i s’enamora de la pubilla més preuada del poble.
El primer contacte de Tino Costa amb el món és violent. Fill de pare desconegut, la seva vida és una experiència de la maldat, des de les crueltats infantils amb un “bord” fins a la guerra dels homes: som a l’època de les guerres carlines. Però també la travessa una gran set de bellesa, que s’abeura en l’art —i en l’amor, quan es desperta en un cor que ja semblava s de cendra.
Combatent entre aquestes dues forces, la novel·la s’aixeca en el paisatge literari català com una muntanya solitària, on ressonen Dostoievski i l’existencialisme. El món de la terra, antic i elemental, s’hi casa amb una modernitat inquieta.
N’han dit
“Si Ruyra va ser etiquetat de petit Tolstoi, Arbó va ser el petit Dostoievski […] Arbó exposa, sobretot, la soledat, l’angoixa i fins i tot la incomunicació de l’home, d’uns personatges que no es confien a ningú i viuen com illes enmig de la gent, encarats amb els dimonis que porten dins l’ànima, aquest mot tan freqüent en les novel·les russes; i el lector s’empassa amb un neguit i un respecte creixents la història que l’autor narra amb mà segura i sap embolcallar de categoria, gràcies als grans autors i obres que sempre van ser els seus models.” Carme Arnau a l’Avui
Ramon Pla i Arxé a l’Avui
