Uns relats que mostren el món amb tendresa a través d’uns ulls que tot just el comencen a descobrir, i on conviuen la misèria dels homes i la màgia de les coses.
La darrera novel·la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa. L’autora el descriu al pròleg com “un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veu el deixa sorprès”. És segurament el personatge més tendre de tota la seva obra. Per a ell, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes d’anar. El seu periple per pobles i selves, de la riba del mar a la vora d’un gran riu, el posa en contacte amb gent diversa i estranya. Novel·la d’aventures, novel·la d’iniciació i també novel·la “descaradament poemàtica”.
Amb el pròleg de l’autora i un postfaci d’Antoni Mora.
