Una novel·la excepcional que narra els fets ocorreguts en un poble de França on tots els homes van ser afusellats pels nazis: només hi queden les dones.
Són elles les responsables de tirar endavant els conreus i la família, i obligades a acollir els soldats d’ocupació: Aurora Bertrana entra sense por en els sentiments contradictoris que es creen entre oprimits i opressors.
França, estiu de 1944. Els homes d’Étobon ja fa temps que s’amaguen als boscos per salvar-se del treball obligatori a Alemanya. Al poble només hi queden les dones, que es fan càrrec de tot: dels conreus, del bestiar, dels vells, dels infants, de proveir els guerrillers i d’atendre els soldats alemanys que ocupen les seves cases.Un dia el maquis executa un general alemany i desencadena el que passarà a la història com la tragèdia d’Étobon: tots els fills del poble són executats en una acció de represàlia. A partir d’aquell dia, la convivència de les dones amb les tropes d’ocupació pren un altre caràcter. Fins que acaba la guerra i els que manaven ahir esdevenen presoners al servei de les víctimes.
N’han dit
“És de les poques novel·listes catalanes que s’enfronta als grans temes europeus de la Segona Guerra Mundial.” Rafel Nadal a la Cadena SER
“No sé si és ben bé una novel·la o si seria millor dir-ne una crònica: Aurora Bertrana hi explica uns fets bèl·lics en un poble de França que ella va viure. Els oprimits de la primera part són els opressors de la segona. Les guerres ho trastoquen tot. Sí que puc dir que és un llibre fora de sèrie. La traducció, admirable. Facin-se el favor de llegir-lo.” Manuel Cuyàs a El Punt Avui
“És fantàstic com pots descobrir la psicologia dels personatges de la novel·la a través de la descripció del paisatge que fa Bertrana.” Lluís Ruiz a Lectures de Catalunya Ràdio
“A Entre dos silencis, botxins i víctimes de la Segona Guerra Mundial conviuen junts. Els soldats nazis que ocupen el poble són allotjats per les dones que hi queden, i dormen als llits dels fills assassinats al front. La mirada atenta d’Aurora Bertrana descriu l’odi enorme que es tenen, però en aquesta paret de silenci hi despunta un tinent nazi que sap l’aberració que suposa la seva presència al poble.” Laura Rosel a El Suplement de Catalunya Ràdio
