Virginia Woolf va començar a escriure el seu diari el 1915, just abans que es publiqués la seva primera novel·la, amb el propòsit de disciplinar-se i preparar una autobiografia futura. Hi va perseverar fins al dia de la seva mort: són un quart de segle d’entrades que mostren un microcosmos en què el refinament estètic podria ser l’imperatiu categòric.
Mentre es gesten La senyora Dalloway, Cap al far, Les ones i Entre els actes, el diari ofereix una visió monumental de la vida. L’univers interior, fet de conquestes i dubtes a mesura que es defineix l’ambició artística, s’hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L’ull que observa escriu a raig. Les seves anotacions organitzen un sistema solar inèdit, fet de vincles afectius. L’univers: entre Londres i Sussex, un paisatge on Woolf ha format el seu concepte de la bellesa. Allà prospera el Grup de Bloomsbury i s’imprimeixen les primeres edicions d’Eliot i Mansfield, abans no s’imposi l’evidència d’una devastació que no preservarà res, el terror d’una victòria possible del nazisme.
De les gairebé tres mil pàgines que té aquest diari, el novel·lista Gonzalo Torné n’ha fet una selecció capaç d’abraçar l’amplitud, agusar la cadència i respectar el caprici: cada entrada s’ha reproduït in extenso, seguint el moviment mental de qui escriu. Traduït amb foc i rigor per Carlota Gurt, és un viatge a la intimitat d’un geni de la literatura —un Monstre que ho posa tot als peus de l’obra que justifica la tortura de viure.
N’han dit
“Als Diaris, li veus el cervell, a la Woolf: aquesta mena de màquina monstruosa que tenia dins del cap. Li veus la maquinària, com se li disparaven les coses i era capaç d’unir les idees.” al Més324 — Traduir Virginia Wolf, amb Xavier Pàmies, Carlota Gurt i Dolors Udina
“Inquietuds literàries, vida social i vida íntima del matrimoni Woolf, tot hi és en aquest «tràveling sintètic de la vida, els pensaments, la quotidianitat, sense la llauna d’haver de llegir repeticions, anades enrere, textos en brut, passatges més insubstancials». Una visió, doncs, que inclou tant el que ella pretenia fer amb els seus diaris (material per una autobiografia), com de la seua vida social i literària.” La Veu del País Valencià — Club Editor publica una traducció àmplia al català dels diaris de Virginia Woolf
“Inclou el material més íntim i quotidià que el marit de Virginia, Leonard Woolf, va excloure en la selecció dels diaris publicada als anys seixanta del segle passat. Torné qualifica els textos sobre la quotidianitat de l’escriptora com a “valuosíssims” i assenyala que permeten il·luminar dos aspectes decisius: “les vacil·lacions de Virginia i la seva relació amb col·legues i crítics”.” Adrià Puértolas a El Nacional — El català no té por de Virginia Woolf
“Un hiperrealisme quotidià marcat per molts dels seus amics cèlebres. Converses i situacions quotidianes amb Forster, T.S. Eliot, Keynes, o la mateixa Katherine Mansfield.” Anna Zaera a Vilaweb — Les llibretes pròpies de Virginia Woolf, en català
“L’objectiu és brindar-nos les seves pàgines privades sense robar-los un bri de les seves facetes principals: des de les amistats –el grup de Bloomsbury és cabdal en la seva existència– fins a la seva relació amb l’escriptura –encara més cabdal– o el vincle amb el seu “jueu”, Leonard: “M’atreveixo a afirmar que som la parella més feliç d’Anglaterra” (28 de desembre de 1919).” M.Àngels Cabré a Ara Balears — Virginia Woolf pel forat del pany
“…els diaris de Virginia Woolf (Londres, 1882-Lewes, 1941), imprescindibles per endinsar-se en el seu univers narratiu i en l’ambient cultural on va concebre’l.” Eva Vázquez a El Punt Avui — Els diaris de Virginia Woolf
Anna Guitart entrevista a Carlota Gurt i a Dolors Udina a Tot el temps del món
Amb el suport de
