Premi Grand Prix de Littérature Policière
Premi dels llibreters Choix des Libraires
Premi dels lectors Livre de Poche.
Molt més que una novel·la negra: un viatge per la França que vota al Front Nacional i un retrat magistral de l’adolescència contemporània.
Una petita ciutat del migdia de França, una urbanització on viuen francesos de soca-rel barrejats amb immigrants, dues germanes adolescents que maten els seus dies d’estiu. Els pares penquen per pagar la hipoteca, elles somien—fins que Céline, la gran, queda embarassada. De qui? Es nega a dir el nom de l’amant, la ràbia del pare s’escalfa amb la canícula i es dirigeix a poc a poc contra el veí, amic de sempre de les filles—i musulmà.
N’han dit
“En una petita ciutat del Midi francès, en una societat tensada per les diferències de classe, el racisme i el masclisme, viu un matrimoni obrer amb dues filles adolescents, Jo i Céline. La més gran, de 16 anys, es queda embarassada però es nega a revelar qui és el pare. En aquest escenari quotidià i poblat d’éssers frustrats que saben que les seves ambicions mai es compliran s’amaga una violència soterrada.” Anna Abella a El Periódico — L’odi d’una societat frustrada, en clau ‘noir’
“No hi ha comissaris ni investigadors i el crim no arriba fins molt avançada la història. I tot i així, L’estiu circular ja ha guanyat quatre premis del gènere negre a França, entre ells el Gran Prix de la Littérature Policière. Potser perquè sí que dibuixa una violència latent, quotidiana, que no crida l’atenció.” Carles Geli a El País — L’asfíxia de la violència quotidiana
“Plantejada com una novel·la negra, tot i que té moltes més dimensions, al meu entendre pot ser una novel·la social, amb un assassinat al seu epicentre. Narrativament té un ritme trepidant, amb moltes capes: l’adolescència, l’embaràs, el racisme, la classe social.” Lluís Ruiz a Els Experts d’iCat — “L’estiu circular”, novel·la juvenil per a adults per descobrir l’autora francesa Marion Brunet
“L’estiu circular ha rebut premis de novel·la negra, però és més aviat una novel·la social que retrata una determinada adolescència, unes determinades famílies, unes quantes violències.” Eva Piquer a Ara Llegim — És més blau, el món, des d’uns ulls blaus?
