Ell és historiador, jueu i israelià. S’ha especialitzat en l’Holocaust, més precisament en els aspectes tècnics de l’extermini, per comoditat més que per convicció: en aquest tema hi ha places vacants. S’ha casat i té un fill quan li ofereixen feina com a guia dels grups que visiten els camps nazis a Polònia.
A partir d’aquí la seva vida queda suspesa entre dos temps i dos espais: l’avui a Israel, amb la família i els vius, l’abans a Polònia amb la memòria dels llocs i dels supervivents. Els vius són grups d’adolescents israelians per a qui l’homenatge es resumeix a embolicar-se amb una bandera i fer-se selfies, turistes que visiten Auschwitz de passada entre l’hotel i el centre comercial, militars que transformen un esdeveniment commemoratiu en una simulació de guerra. Davant de tant de cinisme, el protagonista assumeix el paper de guardià de la memòria. Però la immensa solitud del càrrec i la indiferència crònica dels seus interlocutors el porten a desfer-se del món del vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes.
Com passa amb les millors novel·les de John Le Carré, El monstre de la memòria s’empassa sense respirar, amb angúnia i voracitat. Yishai Sarid burxa en el relat construït per l’Estat d’Israel sobre l’Holocaust. Quan Auschwitz esdevé una marca, ¿amb qui s’identifica la gent que visita els camps?
N’han dit
“Avui, mentre els governants commemoren el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz donant-se cops al pit i escopint acusacions mesquines, potser l’únic dipositari de la memòria pot ser, com a la novel·la de Yishai Sarid, un obsés de la precisió, un guia que enfolleix.” Eva Vàzquez a El Punt Avui – Una clau a Sobibor
“El monstre de la memòria (Club Editor, en traducció de Roser Lluch) és una novel·la sobre la inevitable degradació de la memòria. Degradació en sentit moral. El mal sempre torna i massa sovint no el volem veure. Els seus camins són diversos: digueu-ne banalització, indiferència, revenja, identitat, inconsciència, frivolitat, instrumentalització, estètica… Ara que es van morint els últims testimonis, com continuarem explicant aquella fi de la humanitat tan concreta i brutal?” Ignasi Aragay a Ara Llegim – Què hauria fet jo?
“Recomano aquesta novel·la de debò, el que us he explicat són minúcies en comparació del que acabes per comprendre del monstre de la memòria.” Mercè Ibarz a El País Cat – La memòria i el seu monstre.
“Correm, permanentment, el risc d’afeblir la memòria. L’oblit és la manera més ràpida i dràstica de fer-ho. Paradoxalment, però, sacralitzar i contemplar el record també pot ser una forma d’anul·lar-la. Yishai Sarid treballa contra això. Contra l’encarcarament i el buidatge de la memòria. ” Gerard E. Mur a Núvol – Auschwitz i el futur de la memòria.
“És oportú que ens fixem i pensem en la progressiva utilització de la Xoà i de totes les derivades de la barbàrie nazi com un divertiment, com un recurs lúdic que ignora (o banalitza) l’enorme llosa de terror que va sepultar la dignitat dels homes. Hi reflexiona el novel·lista Yishia Sarid en ‘El monstre de la memòria’, que acaba de publicar Club Editor.” Josep Maria Fonalleres a El Periódico – Mal i frivolitat
Entrevistes
A La Vanguardia – “Ningú no és immune a la malaltia de sentir-se superior als altres”.
Al Diari Ara – “L’Holocaust s’ha convertit en un símbol però no n’hem après la lliçó”.
A El Mundo – “En Oriente Medio, si eres un pacifista estás muerto”.
Auschwitz i després: conferència al CCCB amb Marta Marín-Dòmine i Yishai Sarid, amb motiu del 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz.
