Una obra sobre el síndrome Miquel Barceló: a Mallorca, després d’una generació que va vendre l’ànima al déu Turisme, apareix una altra que venera el déu Art.
Per un cantó hi ha el taller de pintura: un vell mestre hi ensenya per sobreviure, els alumnes hi busquen tot allò que no troben al món: bellesa, protagonisme o, realment, la disciplina d’un art. A l’altre cantó hi ha el món, poblat de metges, banquers, hotelers i arquitectes, que fan diners i no en tenen mai prou. Des que a Mallorca es va produir el fenomen Miquel Barceló, viuen obsedits per participar en aventures artístiques. Necessiten el criteri dels experts, el prestigi dels crítics, la seducció dels marxants i la fam dels artistes.
Era inevitable que el taller fos envaït pels afanys especulatius de l’exterior. Els dos únics alumnes per als quals Néstor Salvatori era un Mestre són testimonis d’una maquinació devastadora, que destapa els esplendors i les misèries de tota una societat.
N’han dit
Ressenya de Núria Juanico a Racó per llegir
Ressenya de Vicenç Pagès Jordà a Des del jardí
“Intel·ligent, nostàlgica i mordaç, L’adéu al mestre té el valor afegit de tractar per primer cop des de la novel·la el terrabastall provocat pel fenomen Miquel Barceló, que va generar miratges devastadors i frustracions inacabables.”
Pere Antoni Pons a Ara llegim
Crítica de Julià Guillamon a La Vanguardia
Andreu Manresa, en Síndrom Barceló, a El País