fbpx
Junil a les terres dels bàrbars

Junil a les terres dels bàrbars

Amb Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís entra al Club dels Novel·listes: una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.

Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.

 

N’han dit

“A la novel·la pesa la capacitat narrativa de l’escriptor esquitxada amb una imaginació mastodòntica. ¿Un exemple? Les exclamacions «¡pels furóncols de Mart!» o les deïtats que es treu de la màniga Ablost, déu del semen, o Dumisté, déu de la sang. Encara deu estar rient.” Valèria Gaillard a El Periódico — Quan un poema és la pastanaga que ens fa avançar

Entrevistes

A Vilaweb — “He escrit una utopia llibertària”

Al diari Ara — “A l’època romana, les dones eren mercaderies que passaven del pare al marit”

A Núvol — “El concepte de llengua imperial no hauria d’existir”

A La Vanguardia — “La colla que camina amb la Junil és una utopia que camina”

A l’Irradiador d’iCat

Al Matí de Catalunya Ràdio

Data sheet: