Mercè Rodoreda
1908-1983
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) era filla única d’una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa «s’aprèn més». Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d’escriptors formada sota els auspicis de la nova República.
La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S’hi queda a viure i és a l’exili —primer a París i més endavant a Ginebra— que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l’autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.
(El retrat fotogràfic de Mercè Rodoreda és de Pilar Aymerich, que ha tingut la gentilesa d’autoritzar-nos a fer-lo servir.)
Mercè Rodoreda en imatges:
Breu biografia de Mercè Rodoreda amb fragments de la versió cinematogràfica de La plaça del Diamant.
Documental sobre Mercè Rodoreda dins la sèrie “El meu avi” de TV3.
Rodoreda entrevistada sobre La plaça del Diamant per Esther Benítez.
Mercè Rodoreda fotografiada.
Enric Casasses i Pascal Comelade diuen Rodoreda (lectures musicades).
