Els contes reunits en aquest volum són els últims que va escriure Caterina Albert durant el bienni 1948-1949, on desafia la moral imperant i posa el dit ben bé al mig de la llaga.
El règim franquista autoritza la publicació d’algun llibre català, a condició que sigui del tot inofensiu. ¿Com sospitar d’una venerable autora supervivent del segle XIX que encara firma amb pseudònim masculí?
Entre la fauna humana que pobla aquests contes hi ha un trinxeraire anomenat el Roig acompanyat d’un gos que es diu Lenín, un burgeset que s’ha enriquit durant el primofranquisme explotant la desgràcia dels altres, dos senyors que discuteixen de la fi de la supremacia masculina, tot d’homes i dones que viuen el matrimoni com una forma d’esclavitud…
“Per arribar aquí no he travessat la serena quietesa de l’arxiu, sinó l’agitació tumultuosa del carrer”. ¿Inofensiva, la Víctor? Tu diràs. Per això li dediquem quatre volums que acolliran tots els seus contes, començant pels darrers, de quan tenia vuitanta anys i mirava el món més fresca que una rosa.
N’han dit:
Víctor Català de rabiosa actualitat al TN Vespre
Caterina Albert explicada per Lolita Bosch a Estat de Gràcia
Víctor Català per Enric Casasses a l’Ara
Víctor Català rebobinada i a contraplà per Montse Serra a Vilaweb
Tornen els contes rebels de Víctor Català per Jordi Nopca a l’Ara
Reivindicar la Víctor per Montse Camps a Catalunya Ràdio
L’hora de Víctor Català per Pep Massot a La Vanguardia
Regresan las narraciones crueles de Víctor Català per Elena Hevia al Periódico de Catalunya
Víctor català, sense límits per Eva Vázquez al Punt/Avui
Vinc del fet viu per D. Sam Abrams a El Punt Avui
Llegeix-ne un conte a Paper de Vidre
