Llegit per Aina Clotet.
Premi Llibreter 2018.
“Aquest llibre m’ha sacsejat. Us el recomano molt.” Eva Piquer
“He flipat com feia temps que no ho feia, molt, amb Permagel, de l’Eva Baltasar. Gran escriptora!” David Carabén
“Molt, molt, molt bo. Com m’ha dit un amic: Tindries menys feina si subratllessis les parts que NO vols subratllar.” Izaskun Arretxe
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.
“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.
La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d’aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel.
N’han dit a la premsa
“Permagel d’Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és un dels llibres revelació d’aquesta temporada, comparable al que va representar, ja fa uns anyets, el primer llibre de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera, amb el qual té algunes semblances, per bé que a Permagel el món de fora no pesa gens, no hi ha cap mena de connexió generacional o sociològica. […]Es tracta d’un exercici de literatura introspectiva de molts vols perquè Baltasar, que ha escrit uns quants llibres de poemes abans de fer el salt a la narrativa, té una visió de les coses que no és mai plana ni senzilla. […] No havia llegit mai un llibre en català sobre el sexe, vist des de la perspectiva d’una dona, com ‘Permagel’” Julià Guillamon, Culturas – O això, o salto del balcó
“El debut de Baltasar en la prosa combina amb encert un sentit de l’humor aspre i inclement amb detalls pertorbadors que, a poc a poc, es van apoderant de la trama.” Jordi Nopca –Diari Ara
“A la novel·la Permagel hi vas perquè te la recomana tothom. I un cop devorada, tu també la recomanes.” Jordi Benavente –La llança
“Una obra arriscada, plena de literatura, gens confortable, radical.” Montse Serra – Vilaweb
“Felicitem Eva Baltasar per haver entrat a la novel·la trepitjant fort, amb la passa ferma d’un estil poètic i personal que trenca el gel i s’emporta el lector pel corrent de les paraules.” Miracle Sala –El Núvol
“Eva Baltasar hace un ejercicio de honestidad con la protagonista, que no se anda con rodeos y se habla —nos habla— sin medias tintas, sin filtros, sin convenciones. Quizá esa honestidad ha sido la responsable del éxito de la novela, que recientemente ha ganado el Premi Llibreter. La potencia de una voz sin tapujos, sin remordimientos, que narra su propia introspección, sin dramatismos, con frescura, sin dramas.” Jenn Díaz – El Periódico
“No puedes seguir la historia sin pensar para tus adentros que después de leerla no vas a poder ser nunca más tibia, ni medias tintas, ni equidistante en nada. Porque lo que ella hace es la violación de una ley natural. De varias. Y de un destino trazado.” Gabriela Wiener – El Diario.es
“Leer hasta correrse o leer hasta llorar. Eso es lo que ocurre cuando accedes a la capa helada de Permafrost. Helada, no ya porque esté fría, sino porque pincha.” Luna Miguel – Playground
“Voces nuevas para la nueva novela”, Laura Fernández, a “Babelia” – El País
Sebastià Portell entrevista Eva Baltasar – Metrópolis
“Ha florit una generació d’escriptores que, sense una voluntat programàtica ni de grup, ha retornat la fe en la literatura catalana a molts que ens havíem convertit en no-practicants.” Antoni Veciana –Antoni Veciana blogspot / Mirador indiscret
“Poques vegades arriben veus narratives tan potents i amb tanta personalitat. […] Un doll de prosa gairebé poètica que difícilment deixarà algú indiferent.” – Sóc el que llegeixo
“Hablamos de literatura en mayúsculas. […]Una historia que, en la búsqueda de razones para poner fin a la vida, permita encontrar aquellos motivos por los cuales vale la pena seguir viviendo, día a día, aunque tan siquiera sea para poder seguir fantaseando con la muerte, o incluso con la vida.” Marc Peig – Un libro al día
“Releída mi dosis anual de Bernhard, suelo sentir más y más necesidad de lo mismo y no siempre tengo a mano algo lo bastante oscuro. Pero esta vez sí. Anteayer terminé ‘Permagel’ de Eva Baltasar (que había interrumpido en Navidad por no gastarla, de tan sobrecogedoramente divertida y espeluznantemente graciosa como me pareció).” Imma Monsó a La Vanguardia – La carcajada
“Baltasar artesona la prosa con mesura. Busca la sensibilidad estética del lector y, como la protagonista cuando intenta abrirse las venas con unas cuchillas que, mierda, aún conservan el capuchón, la tensión ligera del humor negro. En ocasiones, cuando la madre de la protagonista aparece, casi encuentra la sátira. “Pero ella nunca es una culpable absoluta. La victimización de una madre no la absuelve, pero verla así abre la puerta a la comprensión”.” a Marie Claire– Las cinco escritoras españolas que agitan la literatura
N’han dit a les xarxes
“Acabar Permagel, d’Eva Baltasar, i necessitar respirar, sentir l’aire fresc del matí. No començo un altre llibre fins demà.” Núria Ruiz (Twitter)
“Crec que no havia llegit mai un llibre amb tanta mort i, alhora, amb un clam tan gran per la vida. Bravo, Eva Baltasar, per aquest Permagel. En xerrarem molt, segur!” Irene Jaume (Twitter)
“Aquest dies llegeixo amb deteniment Permagel, la seva prosa em té enganxada, la llegeixo fins i tot a peu, camí de l’escola. A cada pàgina em remou, em trasbalsa, hi veig les etiquetes, els estigmes de la societat d’abans i d’ara, de Permagel i del meu entorn.” Eli Molina (Twitter)
“Aclaparat per la lectura de Permagel d’Eva Baltasar. Quina meravella. Us puc assegurar que el que diu la contraportada és cert: Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.” Avel·lí Flors (Twitter)
“Llegint aquest tros de llibre m’estic apuntant tantes frases bones que estic copiant gairebé el llibre sencer. Gràcies per la joia!” Bel Olid (Twitter)
“L’Eva Baltasar té una bona veu i la fa servir per queixar-se del món i mirar d’abraçar-lo alhora. Val molt la pena llegir-la.” Yannick Garcia (Twitter)
“Atenció a la gent que prové de la poesia i desembarca a la narrativa. En una pàgina es veu.” Abel Cutillas (Twitter)
“Passa amb Permagel que, pràcticament des de la primera pàgina, el lector es troba amb una veu potentíssima.” Isabel Sucunza (Twitter)
“Porto 50 pàgs. de Permagel. Es llegeix a velocitat de míssil. De moment, impressionant. Com escriu aquesta noia. Quina cruesa. Quina mirada. Que bona la música de les oracions. La llengua àgil. Nova.” Silvana Vogt (Twitter)
“Una novel·la sobre la por, que per a uns és paralitzadora i per a d’altres una veritable força motriu. Però, per a tots, de la mateixa manera, ‘resulta gairebé impossible desenganxar-se del seu mugró’.” Pere Calonge (Twitter)
“L’Eva Baltasar és la reina de les comparacions. Permagel és un llibrot bonic bonic.” Josep Pedrals (Twitter)
“De Permagel només en puc dir coses bones. Molt bones. Boníssimes.” Natza Farré (Twitter)
“M’acabe d’enamorar d’un llibre.” Paula Bonet (Twitter)
“He flipat con feia temps que no ho feia, molt, amb Permagel, de l’Eva Baltasar. Gran escriptora!” David Carabén (Facebook)
Entrevistes
Eva Baltasar a l’Irradiador
Eva Baltasar a Terrícoles
Eva Baltasar a Tot Barcelona
Ressenyes
O això, o salto pel balcó per Julià Guillamon al Cultur/as
El govern i els llibres per Guillem Frontera a l’Ara Balears
L’única línia divisòria de l’univers per Eva Piquer a l’Ara
Transformar la teva vida en literatura per Jordi Nopca a l’Ara
Permagel a socelquellegeixo
Permagel a Trapezi de Pere Calonge
Permagel a Lletra de Resistència
Permagel a Tot el temps del món d’Anna Guitart
Audiovisual
Flora Saura entrevista Eva Baltasar a l’Ártic – Betevé
Entravista ambMàrius Serra a Lecturàlia/ Matins – Catalunya Ràdio
Entrevista amb Jorge Barriuso a la Barriupedia de Hoy empieza todo – Ràdio 3
Entrevista amb Alberto Martínez Arias a El Ojo crítico – Ràdio 4
Comentari de David Guzman – Estat de Gràcia
A l’Especial Sant Jordi de Més324 Xavier Grasset
Parlant de suïcidi juvenil a ‘Quan arriben els marcians? – A la carta
Vídeo crítica de Laura Basagaña –Llavor Cultural
N’han dit els llibreters:
“El vaig llegir tant bon punt va arribar la setmana passada, ho vaig fer d’una tirada i suposo que això vol dir que em va ENCANTAR! Em va fer riure i reflexionar aquesta mena d’agror irònica amb què està escrit, em va meravellar la prosa tan poètica però a la vegada tan directa, radical i contundent i finalment em va fascinar el final, tan bèstia, tan imprevist, però raonable al capdavall. Crec que el podrem defensar molt bé a les lleixes, que és el nostre camp de batalla. Per a mi l’Eva Baltasar ha estat una gran troballa.” Xavier Boronat, Vapor Vell
“L’Eva Baltasar escriu com un àngel. El llibre està ple de ganivetades al cor i al cap del lector.” Silvana Vogt, escriptora i llibretera a Cal Llibreter
“Avui he començat el llibre a les tres i ara, mentre l’Antònia Carré-Pons parlava amb l’Albert Om a RAC1, l’he acabat. Bo. La noia escriu com un àngel. El llibre està ple de ganivetades al cor i al cap del lector. El final és molt potent. I el més important: un llibre travessat per la mort, per la pulsió constant cap a la mort, és un llibre ple de vida. I amb sentit de l’humor.” Arnau Cónsul, Cal Llibreter
“Aquesta noia arribarà lluny, ja ho veuràs!” Marta Ramoneda, llibretera i crítica literària
De la traducció a l’anglès
Fragment de la traducció – Permafrost
Ressenya al Financial Times – Permafrost by Eva Baltasar — body politic
Julia Sanches, sobre la seva traducció – On Translating the Musicality of Sentences From One Language to Another
