Un relat íntim sobre l’amor, la malaltia i la mort, marcat per l’elegància i la cruesa del estil autobiogràfic propi de Hervé Guibert.
L’obra sencera d’Hervé Guibert, que se suïcida al cap de tres anys de conviure amb la sida, és un gest repetit, inacabat, per inscriure la vida i la mort que circulen per les seves venes en una forma artística. La salvatge i refinada sarabanda contra la mort que porta Guibert dels carrers de París fins a Moscou de bracet d’una marxant armènia, i de Mallorca a l’Àfrica, fa més punyent encara l’esbós que va dibuixant el futur cadàver d’un home que s’aferra al món per l’art.
N’han dit
Ressenya de Flavia Company a El Quadern
Joan Flores Constans parla d’Hervé Guibert a Revista de Letras
Biel Mesquida presenta Hervé Guibert a Vilaweb
Ressenya de Jordi Nopca a Time Out
