Set àrabs i un cabilenc caminen per la muntanya. Són els fedaïns de la guerra d’Algèria, un arreplec d’homes units pel somni de la independència. Van amb la mula carregada d’armes i s’expliquen històries, quan un escamot de soldats francesos comandats per un jove oficial els barra el pas.
Què passa durant aquesta topada, el cap dels fedaïns ho explica trenta anys més tard des de Le Havre, al país de l’antic ocupant, on ha hagut d’emigrar. Ara és un vell en una residència on ningú no escolta les històries dels altres. Fins que un periodista ve a entrevistar-lo. Entre ells el pacte és net: jo t’explicaré tota la història, tu n’imprimiràs cada detall perquè la gent d’aquí sàpiga què feia el seu diputat a les muntanyes del meu país.
Els ulls de sorra és la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís. L’obra de maduresa ja hi vibra amb tots els seus temes, i amb un furor particular: el jove autor que era aleshores va fer un relat com una fona per llançar la pedra al front del gegant. El va encertar de ple, aquell Goliat que és el colonialisme francès –només que amb paraules catalanes.
N’han dit
“Lluny ara d’aquell escriptor tímid i jove que no volia parlar en públic, l’avalen ja una quinzena d’obres, l’última de les quals, Junil a les terres dels bàrbars, multipremiada amb guardons com el premi Òmnium i el Crexells. La seva editora Maria Bohigas l’ha descrit com “una bèstia que va nua quan escriu” i que “no necessita focs artificials”” Carla Fajardo a l’Ara — Jordi Pujol, el periple editorial i la Dharma: Joan-Lluís Lluís celebra la trajectòria amb humor
“Club Editor ha recuperat la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís, Ulls de sorra, que és la que el va fer conegut el 1993, (…) Joan-Lluís Lluís l’ha revisat a fons i, amb aquesta recuperació, Club Editor celebra els trenta anys de carrera literària de l’escriptor,” a Vilaweb — Joan-Lluís Lluís, trenta anys de carrera literària
Entrevistes
“La guerra d’Algèria és una gran desconeguda a Catalunya, però també a França. Si es fa un paral·lel amb els Estats Units i el Vietnam, la producció novel·lística i cinematogràfica és infinitament superior a la que han fet els francesos amb el cas d’Algèria. Durant molts anys hi havia un tabú gairebé absolut i només se’n parlava des de perspectives minoritàries d’extrema esquerra, i estava mal vist, o de l’extrema dreta, en sentit completament oposat. Estava mal vist globalment. En general no se’n parlava gens. I a mi em semblava que era interessant explicar alguna cosa en aquell context, en català.” Josep Pimentel entrevista Joan-Lluís Lluís a la Directa — “Avui ja no et menyspreen per parlar català a Catalunya Nord, però el declivi de la llengua continua”
“Cada novel·la és un viatge que té el seu propi destí, el seu propi ritme, les seves pròpies lleis. I això fa que em costi copsar, de novel·la en novel·la, el pas de temps, més aviat hi veig el pas d’exigències noves, de preguntes diferents.” Conversa entre Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló a Catorze
