Una faula sobre el gran tabú francès: la guerra d’Algèria. Joan-Lluís Lluís transforma la història colonial en una novel·la breu colpida de memòria i resistència.
El cap dels guerrillers explica trenta anys més tard el que va succeir quan era a la resistència. Ara és un vell en una residència on ningú no escolta les històries dels altres. Fins que un periodista ve a entrevistar-lo. Entre ells el pacte és net: jo t’explicaré tota la història i tu n’imprimiràs cada detall, perquè els francesos sàpiguen què va fer aquell tinent que avui es presenta per ser diputat.
N’han dit
“Lluny ara d’aquell escriptor tímid i jove que no volia parlar en públic, l’avalen ja una quinzena d’obres, l’última de les quals, Junil a les terres dels bàrbars, multipremiada amb guardons com el premi Òmnium i el Crexells. La seva editora Maria Bohigas l’ha descrit com “una bèstia que va nua quan escriu” i que “no necessita focs artificials”” Carla Fajardo a l’Ara — Jordi Pujol, el periple editorial i la Dharma: Joan-Lluís Lluís celebra la trajectòria amb humor
“Club Editor ha recuperat la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís, Ulls de sorra, que és la que el va fer conegut el 1993, (…) Joan-Lluís Lluís l’ha revisat a fons i, amb aquesta recuperació, Club Editor celebra els trenta anys de carrera literària de l’escriptor,” a Vilaweb — Joan-Lluís Lluís, trenta anys de carrera literària
Entrevistes
“La guerra d’Algèria és una gran desconeguda a Catalunya, però també a França. Si es fa un paral·lel amb els Estats Units i el Vietnam, la producció novel·lística i cinematogràfica és infinitament superior a la que han fet els francesos amb el cas d’Algèria. Durant molts anys hi havia un tabú gairebé absolut i només se’n parlava des de perspectives minoritàries d’extrema esquerra, i estava mal vist, o de l’extrema dreta, en sentit completament oposat. Estava mal vist globalment. En general no se’n parlava gens. I a mi em semblava que era interessant explicar alguna cosa en aquell context, en català.” Josep Pimentel entrevista Joan-Lluís Lluís a la Directa — “Avui ja no et menyspreen per parlar català a Catalunya Nord, però el declivi de la llengua continua”
“Cada novel·la és un viatge que té el seu propi destí, el seu propi ritme, les seves pròpies lleis. I això fa que em costi copsar, de novel·la en novel·la, el pas de temps, més aviat hi veig el pas d’exigències noves, de preguntes diferents.” Conversa entre Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló a Catorze
