Una obra mestra de la literatura nòrdica, protagonitzada per un home que els altres veuen com un beneit.
Com el Benjy d’El soroll i la fúria, el protagonista d’aquesta novel·la és un beneit. Però aquí acaba tota semblança entre la novel·la de Faulkner i aquesta, on Vesaas ens fa comprendre una veritat molt antiga: que un beneit és un ésser beneït per a qui les lleis són unes altres. A través dels seus ulls, veiem com el món es descobreix en tota la seva bellesa i les paraules el reencanten.
Els ocells, per qui sap mirar-los, son una mica profetes: en veure una becada que festeja sobre la seva teulada, sap que la seva vida canviarà del tot.
N’han dit:
«Tarjei Vesaas ha escrit la millor novel·la noruega de tots els temps: Els ocells és absolutament meravellosa, la prosa és tan senzilla i subtil, la història tan commovedora, que segur que es trobaria entre els grans clàssics del segle passat si no hagués estat escrita en una llengua minoritària.» — Karl Ove Knausgård
