Que s’apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s’esbrava la mala llet, arriben la Paula i l’Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
El joc que s’empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l’habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l’un de l’altre sense pietat.
Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.
N’han dit
“El càsting es llegeix d’una revolada gràcies a uns capítols curts que llisquen com l’aigua i diàlegs consecutius sense marques d’entrada.” Oriol Osan i Tort a Núvol — Antònia Carré-Pons publica ‘El càsting’, una divertida oda a la llibertat de la vellesa
Lluís Llort comenta que el Càsting permet a l’autora parlar de diversos temes d’actualitat social. El Punt Avui —Quan la frontera de la vellesa s’allunya
Entrevistes
Marc Giró entrevista a Antònia Carré-Pons al Vostè Primer de RAC1.
Carré-Pons presenta la seva nova novel·la al “Més 3/24” de Xavier Graset.
Antònia Carré-Pons: “Hi ha moltes novel·les amb personatges que parlen en castellà perquè “és la realitat”. Jo això no ho faré mai perquè la literatura és ficció”. Entrevista amb VilaWeb.
“De la mateixa manera que la vellesa està menystinguda, també ho estan els joves, en la nostra societat.” Entrevista de l’autora al Diari Ara.
