Miquel Moragues i Gori Montcada tenen deu anys quan ingressen al seminari. Passada la paret que els separa del món, és un altre univers que comença, on res del que coneixien —afectes, jocs i somnis— no té dret a existir. L’autoritat dels frares és una forma de control que s’immisceix per totes les esquerdes de la personalitat. I un abús que pren possessió dels cossos.
Escrita quan feia deu anys que el seu autor n’havia sortit, Tyrannosaurus és una novel·la que sacseja i fa tremolar d’emoció. El silenci dins el qual es cometen els abusos esdevé sensorial i t’acompanya de cap a cap de la lectura, de manera que hi sentis la veu lleu dels infants que els pateixen o els sospiten.
“Tens una història que et fa voltes dins el cap i, com que no se’n va, l’has de treure. Es pot dir així: la meva experiència al seminari tard o d’hora havia de descarregar en forma de tempesta literària.” Una tempesta eixuta i breu, que ressona molt després d’acabar-ne la lectura: el do de les novel·les importants.
Missiva elèctrica: L’aflicció dels àngels
N’han dit
“Un clàssic? Verdaguer, Víctor Català, Mercè Rodoreda. Per l’amor de Déu! Guillem Frontera també és un clàssic! Hem de renovar el panteó, de manera viva i moderna. I per a això només hi ha un sistema: reeditar i rellegir. Que els llibres siguin vius i que no perdem el temps entre les penombres de les recuperacions que fan que els autors ocupin un moment l’escena i que es tornin a enfonsar en l’oblit, fins a la propera recuperació. M’haurien de fer cas i fer-se lectors de Frontera.” Julià Guillamon a La Vanguardia — Intensitat de sofriment
“Aquestes línies volen ser una invitació a la lectura de Tyrannosaurus, a una esplèndida reedició amb epíleg inèdit que és la que ha fet Club Editor. Una recomanació que no només, però també, va lligada a la necessitat d’adonar-nos que darrere els abusos sexuals a menors hi ha silencis i ocultament per part d’una societat amb rèmores. Potser només així es pot llegir que algunes persones a les quals s’encomana la custòdia i l’educació dels menors cometin aquestes atrocitats.” Cristina Ros a l’Ara Balears — El ‘Tyrannosaurus’ no és una bístia extingida
“Un dels encerts del llibre és el retrat del capellà abusador, que es dedica a col·leccionar caixes d’una sèrie de monstres d’abans del diluvi. La seva afició per la pintura serà l’excusa ideal per atraure les preses a la cel·la que tancarà amb clau. El seu zel perquè aquests «angelets» no caiguin en el pecat mantenint entre ells relacions «contra natura», li fa perdre el món de vista.” Valèria Gaillard a El Periódico — Monstres amb sotana
“Frontera recrea un món ominosament singular i alhora representatiu d’un país i d’un temps –una mena de camp de concentració nacionalcatòlic, claustrofòbic i hipervigilat, d’atmosfera penombrosa i atemorida–; a més, també mostra i escorcolla uns sentiments i uns comportaments humans diversíssims, propis d’aquella Mallorca però de ressonàncies universals.” Pere Antoni Pons a l’Ara — En un camp de concentració nacionalcatòlic: ‘Tyrannosaurus’, de Guillem Frontera
Entrevistes
Entrevista amb Cristina Ros al Diari Ara — “Els seminaris eren petits gulags beneïts per tothom”
Entrevista amb M. Elena Vallès al Diario de Mallorca — Guillem Frontera: «La banalidad del mal sigue extendiéndose de manera incontenible»
Entrevista amb Sílvia Tarragona a De Boca a Orella — L’Oremus de Guillem Frontera
