El lloc de la xinesa Eileen Chang en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler: una mestra de la novel·la breu que parla d’amor quan el món s’ensorra.
“L’única cosa en què podia confiar era l’aire que li omplia els pulmons i la persona que dormia a prop seu. Gatejà fins on era ell i l’abraçà. Ell tragué la mà de sota la manta per agafar la seva. Es miraren l’un a l’altre i es veieren, es veieren del tot.”
A Shanghai, el 1943, una joveníssima escriptora de 23 anys es torna immensament famosa publicant en un magazín popular una sèrie de relats elegants i tràgics que parlen d’amor. Els seus lectors els devoren amb fruïció sota les bombes de l’exèrcit japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella respon: “Només vull escriure sobre els afers trivials d’un home i d’una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.”
Eileen Chang és una de les escriptores més estimades pel públic xinès. El seu lloc en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler, com ella enamorats d’un món que s’acaba. Però en l’obra d’Eileen no hi ha ni un bri de nostàlgia: només lucidesa i comprensió. El nostre volum, el primer de l’autora que es tradueix al català, recull dues de les peces més representatives de la seva obra: la novel·la breu L’amor que fa caure ciutats i el relat Setge; i les acompanya amb un postfaci del sinòleg Ricard Planas.
N’han dit
“Molt sovint es llegeix Eileen Chang a partir de la nostàlgia, sense tenir en compte que el seu punt de vista és el d’una època. Aquests contes són escrits sota les bombes. I l’autora, com els seus personatges, continua vivint. Eileen Chang forma part, com les cançons de Teresa Teng o l’orgull viril de Bruce Lee, del cànon sentimental, cultural i popular de milions de xinesos de tot el món.” Ricard Planas, en el postfaci de la nostra edició.
“Si voleu comparar-la a una literatura “de referència” com la centreeuropea, poseu-la al costat de les novel·les breus de Stefan Zweig, d’Arthur Schnitzler o de Franz Werfel.” Marina Espasa a Ara Llegim – Breu encontre a Xangai.
“Convida a la malenconia i a rumiar-la sense presses.” Robert Saladrigas a La Vanguardia – En una ratera.
“A casa, Rodoreda parlava de les dones que xerraven al safareig, regaven les flors del balcó i cosien vestits quan a fora només se sentia el retruny de la guerra o de la repressió; a la Xina, Zhang Ailing (també anomenada Eileen Chang) ens parlava de dones que ballaven, treballaven i estimaven entre gent embolcallada amb banderes en un país dividit per la confrontació política i bèl·lica.” Carla Benet a El Punt Avui – La Rodoreda Xinesa.
“Sens dubte una de les escriptores amb més talent del segle XX.” David Der-wer Wang (Universitat de Harvard)
“La història d’Eileen Chang, la millor escriptora xinesa de la primera meitat del segle XX, […] és una història de modernitat i colonialisme. Ferotgia amorosa i delicadesa estètica. Anticomunisme i feminisme. Glamour i soledat.” Javier Borràs a Esglobal – Eileen Chang: mito, glamour y guerra fría en Shanghái
“Chang va inserir l’àmbit de la dona enmig del conflicte entre tradició i modernitat que s’estava vivint en la literatura (i societat) xinesa del segle XX ⸺un debat intel·lectual més enllà de l’esquerra i la dreta⸺.” Javier Borràs a Esglobal – Eileen Chang: mito, glamour y guerra fría en Shanghái
“Mitificar el món que descriu Chang és fàcil a l’hora d’escriure un article, però és difícil al llegir les seves novel·les: allà, el més excels glamour pot anar acompanyat de la més cínica misèria. Els judicis i apropiacions des de la propaganda política es fan difícils una vegada començada la lectura. Les contradiccions literàries i vitals de Chang acaben formant un món, no una trinxera. Segurament, és per això, que les seves novel·les han arribat als nostres dies.” Javier Borràs a Esglobal – Eileen Chang: mito, glamour y guerra fría en Shanghái
“Amb un llenguatge que era fi com la fulla d’un ganivet, Chang va obrir en canal la cultura xinesa, separant el patriarcat clàssic de la controvertida modernitat, però també va ser una de les poques escriptores capaces d’unir aquestes dues parts, entre les quals les seves heroïnes s’enfonsaven. És l’àngel caigut de la literatura xinesa. Ara que la tradueixen, podrem descobrir perquè els xinesos la reverencien.” Ang Lee
“Una de les escriptores xineses més populars del segle XX, un personatge clau en la vida cultural de Shanghai.” Shanghai Daily
Sílvia Soler parla de L’amor que fa caure ciutats a l’Estat de Gràcia