Un llibre pot ser cru per indecent. Aquest és cru per honrat. Duras hi parla de la vida amb l’extrema llibertat de qui se’n va. Acaba de descobrir un estat increïble, impossible, el d’algú que no escriu. Un amic li proposa que parlin, de tot, sense objectiu. Ella s’hi presta i divaga pel “carrer ample de la paraula”. Els temes no poden ser més diversos: les cases on ha viscut, l’alcohol, el teatre, les mares boges, els homes amb la canalla, les dones brutes, la felicitat de ser lliure, la ciutat, el pànic, la frigidesa, la tele, la presó, el secret d’una calaixera…
A mesura que parla, transforma la paraula en text i el llibre que en surt no s’assembla a cap altre. La intimitat que hi palpita és la d’una solitud que es dirigeix als altres. ¿Solitud? Diguem, la companyia que es fa una persona avinguda amb si mateixa. La recerca d’una veritat disponible en cada escata del món, quan l’has viscut intensament. Per a molts dels seus lectors, La vida material és un breviari. Un evangeli. O com vulgueu que es digui l’exultació de llegir una paraula fèrtil, justa, inspiradora.
N’han dit
“Para los que hemos admirado sus libros de ficción, de autoficción, La vida material, libro que encontraremos en las librerías a la vuelta del verano gracias a Club Editor (edición en catalán), es un tesoro que no debemos dejar escapar. Para los que aún no la conocen, es una buena introducción al universo Duras: lleno de erotismo, de lucidez, de matices, de introspección, de análisis, de seducción, de contradicciones, de mucha incorrección y, por supuesto, de toda la libertad posible.” Jenn Díaz, El Periódico – Escribir también
“Els qui ja l’heu llegit, hi trobareu la mateixa mirada esmolada i encesa, la mateixa passió pel detall i el matís i la sensualitat, sense els mecanismes narratius que imposa la novel·la. Més directes i punyents, per tant. Si us endinseu a La Vida Material; sense haver llegit cap llibre de Marguerite Duras, hi descobrireu tot això i, a més, estareu obrint la porta d’un univers i una manera d’entendre el món tan honesta que en voldreu més, ni que sigui per descobrir què coi escrivia aquesta dona que mai va poder deslligar el viure de l’escriptura amb tota la intensitat de què, per bé i per mal, era capaç.” Míriam Cano, Els experts de Catalunya Ràdio – Marguerite Duras: la pell dura
“Duras és l’autora francesa amb més personalitat literària del segle XX. Una autora tan descarnada i tan impúdica, que La vida material és un exercici de confessió en estat pur. La Duras no oculta, la Duras no disfressa, la Duras diu coses com ara: ‘Escric sobre les dones per escriure sobre mi i prou a través dels segles’”. Mª Àngels Cabré, Ara – Silencis i paraules de Marguerite Duras
“Només cal llegir la primera pàgina de La vida material; per reconèixer que en aquest llibre hi ha una veu poderosa. És una veu de dona que ha vist, patit i sentit molt. I que ho explica amb el to de qui està de tornada de tot, a manera de testament literari.” Marina Porras a La República – Explicar-ho tot alhora
“Airejar veritats com punys totalment contradictòries és el que fa Marguerite Duras en aquest recull de papers excelsos que és La vida material publicat per Club Editor.” Júlia Bacardit, La lectora – La llibertat reaccionaria de Marguerite Duras
Maria Bohigas parla de La vida material amb Rosa Gil a Wonderland, Ràdio 4 – Wonderland
Tast editorial a Catorze.cat – ‘La Vida material’, Marguerite Duras
Vídeo de l’acte a la Setmana del llibre en Català a Vilaweb – Marguerite Duras, la caçadora d’instants
Lluís Ruiz el recomana a Els experts de Catalunya Ràdio