La mort i la primavera

Nova edició revisada per Arnau Pons. Inclou el seu assaig Editar el misteri sobre la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda.

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s’adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins…

Escrita al mateix temps que La plaça del Diamant i publicada pòstumament, La mort i la primavera és un llibre sobre la sedició. I també la novel·la en què Rodoreda “es burxa més endins d’ella”, com explica Arnau Pons a l’epíleg que clou el volum. I també l’obra de què es va enamorar Obiols, únic lector de Rodoreda mentre ella escrivia: “No em puc treure del cap el poble, la muntanya partida, el soroll del dia, el ferrer… com si es tractés d’un d’aquells somnis inexplicables dels quals un es recorda al cap de molt de temps.” I afegia: “No crec que en tota la prosa catalana hi hagi un personatge tan vivent com Colometa, ni un poble tan al·lucinant i real com el de la Mort. En el fons no m’estranya gens que els jurats de Barcelona no ho acabin de veure. Inclús et diré que és bon senyal.” Avui el jurat de debò que és el públic ho pot veure: La mort i la primavera és un tractat polític, alhora que una de les obres més dolorosament belles que s’hagin escrit.

N’han dit

Del dossier Rodoreda gore, Cultura/s, La Vanguardia: La pel·lícula que mai no va existir, Agustí Villaronga

Vull la negra nit, Arnau Pons

Mirall sencer, Maria Bohigas

Desahucio de una sociedad totalitaria, Andreu Jaume llegeix La mort i la primavera per al “Babelia” d’El País

Rodoreda explica com es cala foc a un poble, Gustau Nerín a El Nacional

“La mort i la primavera”, una novel·la sobre la sedició, Montse Serra a Vilaweb

Muerte y primavera de (otra) Rodoreda, Carles Geli a El País

Reeditada “La mort i la primavera”, la novel·la maleïda de Mercè Rodoreda, Josep Massot a La Vanguardia

Club Editor llama a entrar en el mundo Rodoreda a través de “La muerte y la primavera”, d’EFE a La Vanguardia

La primavera esguerrada, Marina Porras a La Llança

“La mort i la primavera”, el llibre més estrany de Mercè Rodoreda, Ernest Alòs a El Periódico

La mort i la primavera, Llibres per escoltar de Montse Camps a Catalunya Ràdio

“La mort i la primavera”, el tresor ocult de Mercè Rodoreda, Jordi Nopca a Diari Ara

La muerte y la primavera, ressenya de Josep Maria Nadal Suau a El Cultural

La cara més sediciosa de Mercè Rodoreda, Esteve Plantada a Nació Digital

Entrevista de Xavier Grasset a l’editora Maria Bohigas al Més 324

Rellegir Rodoreda a la llum de “La mort i la primavera”, Clara Moliné a Núvol

Calia una idea forta de país, Isabel Sucunza a La Llança

L’exili, Xavier Grasset a El Punt Avui

La llibertat segons Rodoreda, ressenya de Jordi Llavina a l’Ara Llegim

La mort i la primavera llegida per Mar Gómez Glez a Revista Ñ

Una novela de amor y de soledad infinitas, Eduardo Jordá al voltant de com es va escriure La mort i la primavera a El Ministerio de CTXT

The Book That Terrified Neil Gaiman. And Carmen Maria Machado. And Dan Simmons, Vi Khi Nao a The New York Times.

“Sobrecogedora, poética, dotada de una fuerza que podría rozar la locura, llevar a la locura, desencadenar la locura…” ─ Mercedes Álvarez en Clarín, Revista Ñ