El recull de contes que inaugura l’obra de Moncada. Però no s’assembla gaire a un llibre primerenc: és més bé la porta d’entrada a tot un univers literari.
Els setze contes del volum exploren la vida tant de la Mequinensa natal de l’autor com altres escenaris urbans. Els relats presenten una galeria de personatges singulars: un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic, un coix pervers, entre d’altres.
Tots contenen la ironia esmolada, la tragèdia crua, la fantasia voraç i el realisme punyent que travessen l’obra de Moncada. “Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere,” va dir-ne Pere Calders.
N’han dit
“El volum és ple d’històries hilarants, de riuades que interrompen una vetlla i s’emporten el taüt i el mort, de parroquians que fabulen sobre els streaptease que tenen lloc a Barcelona. Però també de com la història catalana i europea esquitxa un poblet que la lògica diu que n’hauria de quedar a redós.” Adrià Puértolas a El Nacional — Jesús Moncada, el primer postmodern de poble
“El mequinensà convertiria aquest debut en un petit mostrari de les temàtiques que apareixerien més endavant a la resta dels llibres: la descoberta d’un poble que fa semblar únic, el xoc entre tradició i modernitat, el pes dels records o les trampes de la memòria i una llengua de luxe que fa creïble l’oralitat subjacent de totes les històries. Tot plegat, amanit amb un sentit de l’humor inconfusible. Una ironia còmplice amb els personatges més entranyables, que era capaç de derivar en sarcasme quan dibuixava personatges més cruels.” Artur Garcia Fuster a La Lectora — La mà esquerra de Jesús Moncada
Ciutat Maragda amb David Guzmán, Ferran Sáez, Jordi Puntí, Adolf Bertran i Maria Bohigas — Integral Jesús Moncada
