La literatura mossega més que mai quan pren forma de farsa: la darrera novel·la de Kafka és una enorme paròdia del poder.
De les obres que cada època necessita tornar a llegir: la rialla de Kafka ressona per tots els caus on s’amaguen les seves criatures lascives. El seu castell no és fet de pedra sinó de les fabulacions de la gent: en una paràbola ben actual, la vida del poble ve regida per una administració que no existeix.
Kafka no és solament aquell auguri del segle XX que tothom respecta amb excés: és un novel·lista juganer, enamorat dels personatges cafres i concupiscents. Una sorpresa que el talent de Joan Ferrarons ens descobreix com si fos nova de trinca: fa aflorar dos trets encantadors: l’humor i el sexe. Allò que mou els personatges és una pulsió que fa que tots es fiquin al llit dels altres sense demanar permís, en un seguit de trobades i situacions que s’inspiren en el cine mut de Buster Keaton.
>disponible en eBook
N’han dit
“És un error veure El castell -i també El procés, molts ho fan- com un llibre sobre la burocràcia i la injustícia legal. Aquestes lectures trivalitzen el projecte artístic de Kafka i són, essencialment, reductives. Kafka escriu sobre coses simples i importants: la solitud, el dolor, el desig de companyia humana, la necessitat de ser respectat i entès, el sexe, la lluita de ser un empleat, un subaltern. Aquest llibre t’entristirà per les coses que et manquen a la vida. El lector d’El castell es veu forçat a mirar a la cara a les necessitats humanes més bàsiques.” William Burroughs a The Guardian – Winter read: The Castle by Franz Kafka.
“D’aquestes edicions imperfectes provenen les tres traduccions que ja coneixíem de les novel·les de Kafka, que eren bones traduccions però patien aquest defecte: es basaven en edicions poc fiables. Per això és lloable que ara s’hagi publicat una nova traducció de l’última novel·la de l’autor de Praga: Franz Kafka, El castell, traducció de Joan Ferrerons.” Jordi Llovet a El País – Un castell i un laberint.
“Un dels propòsits d’aquesta nova edició de la novel·la El castell és deixar clar als lectors catalans que ni l’autor, Franz Kafka, ni la literatura que va fer no eren tan kafkians com diu el tòpic.” Pere Antoni Pons al Diari Ara – Franz Kafka no era tòpicament kafkià.
“Avui, la traducció de Solà és impossible de trobar; aquell que hagi volgut llegir El castell en llengua catalana s’ha hagut de resignar, finalment, a traduccions en altres llengües. Això ara ha canviat, però. Club Editor llança aquests dies una nova versió catalana de la novel·la. Joan Ferrarons n’ha estat l’artífex. El castell torna a dominar la plana.” Gerard E. Mur a Núvol – Cal llegir El castell sense prejudicis.
“Gràcies a aquestes dues versions, tenim l’oportunitat de resseguir les traces estilístiques que han permès construir les diferents imatges de l’obra del txec: el Kafka profètic i lector de la Càbala presentat per Brod, però també el Kafka crític de la burocràcia, l’existencialista, o el Kafka irònic i admirador de Chaplin, que traspua sobretot en el text de Ferrarons. Gràcies a disposar de les dues versions, estem per fi en les mateixes condicions interpretatives que els lectors d’altres llengües, que fa anys que debaten sobre les lectures d’aquesta novel·la, i podem incorporar-nos a aquest diàleg.” Iris Llop a La Lectora – D’un castell a un altre (i els camins de la interpretació).
“Franz Kafka ha estat tornat a traduir per Joan Ferrarons (El castell, a Club Editor, i Carta al pare, a Angle) i Anna Punsoda, que després de les Petites faules, també a Comanegra, s’ha atrevit ara amb una de les narracions més cruentes del txec, A la colònia penitenciària (Ela Geminada).” Jordi Nopca a l’Ara – Per què cal tornar a traduir els clàssics?
