fbpx

“L’estiu circular” de Marion Brunet — Mm. II

Estimats llegidors,

Una missiva elèctrica abans no ens tornin a tancar i barrar al cau.
Sobre la novel·la de Marion Brunet L’estiu circular, que no fa ni dos dies que és a llibreries. I amb un lema per a temps pandèmics…

 

Tot anirà bé

 

Un amic que ha llegit L’estiu circular diu que és com la sèrie The Wire. Marion Brunet t’ensenya aquest i aquell racó del Migdia francès, se’l coneix pam a pam, vol que sentis la calor —i el ritme llisca en capítols curts que tenen títols com de poema. Poc a poc fa desfilar una corrua de personatges a punt de caure a la trampa que els ha parat la societat, obligats a conviure amb els que tenen un iot esperant-los al port esportiu i la vida solucionada.

És un cercle que mai no es trenca. El Manuel, fill d’exiliats espanyols, no suporta els immigrants amb qui comparteix feina i llocs de vida. La filla, la Céline, es queda