Mosaic és l’únic llibre que Caterina Albert va escriure en primera persona. Aquesta vegada el camí no el fa la imaginació: són episodis d’infància, impresos tan vivament en la memòria que esclaten amb frescor quan l’autora, a prop de complir vuitanta anys, els rescata, com faran més tard les seves germanes Nathalie Sarraute o Alice Munro.
Per què tornar a la infància? Pel plaer de retrobar les coses que has estimat en aquest món, siguin l’àvia o una gallina. I per refer el camí que va de la prehistòria individual, en què una criatura de quatre anys es rebel·la per defensar el seu albir, a l’exercici conscient d’un art que nia en tu i et transforma per poc que el deixis.
Publicat el 1946 en una versió reduïda, Mosaic III apareix avui amb disset peces inèdites retrobades per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats a l’Arxiu Municipal de l’Escala. És una excavació en la intimitat, aquest fonament invisible que precedeix tota gran obra i on es construeix la llibertat interior. En femení, malgrat el pseudònim que Caterina Albert no va abandonar mai — com qui fa un últim pam-i-pipa: en masculí m’aixeco les faldilles.
Tast
Les pintures rupestres a Paper de Vidre
N’han dit
“La censura franquista era francament estúpida. Van deixar passar el Mosaic perquè era subtitulat Impressions literàries sobre temes domèstics i el censor s’ho va creure, sense més ni més, que eren textos d’estar per casa. (…) Ara el llegeixes i et meravelles de trobar-hi imatges sensuals de gran categoria i intensitat, i en molts altres moments, de manera continuada, la formació d’un caràcter. Sense estalviar cap sentiment, cap sotrac, res.” Mercè Ibarz a Vilaweb — Intimitats de Víctor Català
“L’escriptora empordanesa defugia la primera persona, però és precisament aquesta particularitat que atorga a l’obra el seu significat més revelador. Ser precisament un mateix no és senzill i encara més per a una escriptora de ploma rabiüda que defuig l’striptease literari.” Rosa Planas a Ultima Hora — Mosaic
“Rere la descripció dels animals que s’estimava, de la casa on vivia i d’alguns familiars hi ha capítols com Les pintures rupestres, on explica les conseqüències del dibuix que va guixar de petita a la paret del menjador de casa: el pare, que era “instintiu” i “quan se desfermava no tenia aturador” li pega “de debò”, i també reben les minyones i l’àvia.” Jordi Nopca al Diari Ara — El tresor inèdit i íntim de Víctor Català
“La feina d’arxiu que han fet Blanca Llum Vidal i Agnès Prats ha donat uns grans resultats: per començar, ha fet aflorar una carpeta amb disset texts íntims inèdits, que havien d’anar a Mosaic III, i que ara s’han incorporat al començament del llibre, a la primera de tres parts, “Fòssils”, i que s’afegeixen als vint-i-quatre texts més de la primera edició.” Montserrat Serra a Vilaweb — ‘Mosaic’, la Víctor Català més íntima i inèdita
“Els textos es van publicar en plena postguerra, i cal aclarir que el primer i el segon mosaic no van veure mai la llum. Les dues estudioses han pouat a l’Arxiu Municipal de l’Escala, on han descobert aquest material, i anuncien el rescat en el futur d’aquests dos volums mai publicats.” Magí Camps a La Vanguardia — ‘Mosaic’, de Víctor Català, recupera 17 peces inèdites de l’escriptora empordanesa
“És una compilació de textos on ella recorda passatges fonamentals de la seva infantesa, és el retorn d’una dona amb la vida feta fent-se el plantejament últim del sentit i el significat de totes aquestes experiències. Una altra de les màgies del llibre és que és possible reconèixer-hi situacions i escenes que ella havia utilitzat per als seus llibres de ficció, com Solitud o alguns dels seus contes, i és curiós veure el joc que fa amb els límits del que és veritat i del que és ficció” — Lluís Ruiz recomana Mosaic a Els Experts d’iCat
- “La natura hi és, en efecte, molt present en el llibre, com en tots els de Víctor Català, però potser no amb la “sencillez cautivadora” que hi elogiava el règim, sinó com una emanació esplendorosa i salvatge de la vida, d’una força brutal que pot derivar en sensualitat i tendresa.” Eva Vàzquez a El Punt Avui — En primera persona
“Llum Vidal ha añadido que Caterina Albert concibió ‘Mosaic’ cuando era mayor y hay que relacionarla con toda su obra anterior, a pesar de que se trata de descripciones de su infancia y que “de inocuas tienen poco, pues hay momentos muy sexualizados como ya ha hecho en obras anteriores”. Europa Press — Club Editor recupera ‘Mosaic’ de Víctor Català en una nueva edición
“A ‘Mosaic III’, Víctor Català converteix records en contes. L’autora és el seu propi personatge, i narra la seva intimitat per mostrar-se com s’ha format l’artista i com ha batallat per la seva llibertat des dels dos anys. Com ha explicat Club Editor, són peces curtes, episodis d’infància “impresos tan vivament en la memòria que esclaten amb frescor en ser rescatats”. Català parla de les bestioles que habiten casa seva, del jardí de la infància o de quan pinta les parets del menjador de dalt a baix, entre altres coses.” ACN — Club Editor publica ‘Mosaic III’, de Víctor Català, amb 17 peces inèdites de l’autora sobre la seva infantesa
“És el primer llibre en català que es publica després de 1939, i es va disfressar de llibre inofensiu, íntim, per esquivar la censura. Però alhora, l’autora demostra que l’interessaven molt temes contemporanis de la seva època com la dialèctica entre l’individu i la massa. I això que Víctor Català era una escriptora inofensiva, apolítica… res de tot això!” Marina Porras a El Suplement — Marina Porras reivindica Víctor Català
