“Una novel·la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Uccello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó.” Mercè Rodoreda, pròleg a Mirall trencat inclòs en aquesta edició.
“Mirall trencat és el llorer tocat pel llamp d’una torre de Barcelona a començament del segle XX. És una nissaga familiar a contrallum, amb les freixures nimbades de rosa. És la història d’una senyora i d’una rata, d’una minyona i d’un jardí amb nens que ho esbotzen tot en créixer, d’un coàgul de secrets i d’un assassinat. Mercè Rodoreda, com l’aranya més brillant, fila prim els mots i fa teranyines entre flors per caçar allò que fuig. El seu traç translúcid, quasi invisible, a voltes tornassolat, fa surar els secrets a la superfície d’una escriptura que batega com una bèstia emboscada. Captivat per les passions i violències més íntimes i pregones d’una família rica, el lector balla descalç sobre aquest mirall trencat i rellisca amb la sang pròpia, que és la d’altri —i viceversa. La gran novel·lassa d’una escriptora genial.” Martí Sales
“Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d’estimar. I que de l’acceptació del que resta després de l’amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l’amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme.” Mercè Ibarz a Mercè Rodoreda (1991)
“Novela un tanto confusa y de escaso interés. Aunque hay muchos adulterios y un conato de semi incesto, no contiene descripciones inmorales, salvo la señalada en la p. 144-145.” Informe de censura del 30/12/1974
