Tercera novel·la de Blai Bonet després d’El mar (1958) i Haceldama(1959), Judes i la primavera conté, a més del miracle de l’eclosió del sexe i de Déu en la vida dels nois, una religiositat singular, dissident, que qüestiona la llei perquè “Jesús sabia que tot sovint les morals són homicides i es fan contra l’individu personal.
Salvador, jove fill de la vídua Maria, torna al poble on el seu pare va ser assassinat. L’agonia i la mort es transmuten en primavera: és la Setmana Santa, que el poble d’Hostili celebra amb el seu ple de cacics criminals, d’infants suïcides, d’adolescents inspirats.
“El rostre d’en Salvador, trencat, llunyà, bonic, espantat d’ulls, trist, infantil, malmenat per la soledat, malaltís, inefable, ha mirat, un moment, l’aire, on començava de lluir la netedat de les primeres estrelles. Llavors has destriat que el seu rostre, com el dels personatges bíblics, vivia sempre davant el Senyor, que, fins i tot, si es penjava, es penjaria davant el Senyor.”
Blai Bonet crea en les seves novel·les un món que comunica amb el de Pasolini i Faulkner, en què la bellesa neix de la impuresa. Una bomba que esclata avui en el text original inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau Dols.
N’han dit
“Més enllà de la festa imaginativa del llenguatge, al darrere de l’espectacle del circ d’esplendor de la parla i de l’oïda, Blai Bonet no defrauda mai l’expectativa del lector que vol conèixer el passat, el present i el destí de cada un dels seus personatges, les relacions anecdòtiques que mantenen per tal que l’acció avanci i el drama es concreti. És probable que a mesura que se segueixen els seus avatars el lector recordi el que deia Vergilio Ferreira —un autor portuguès que presenta més d’una concomitància amb Blai Bonet—: que la història de cada home és la història de la relació que manté amb el seu cos. I les peripècies sensuals de Don Macià, el sastre, Mossèn Manuel, Julià, l’idiota, i Salvador, l’exseminarista que durant una Setmana Santa torna al poble de Mallorca on el seu pare va ser assassinat quan la Guerra Civil, els protagonistes de Judes i la primavera, en efecte, arriben al lector gràcies a la perfecció de Blai Bonet a l’hora d’encarar-se a l’art oblic de l’ambigüitat i la insinuació, gràcies a l’habilitat amb què dóna a entendre els fets sense revelar-los.” Ponç Puigdevall
Ressenya de Pere Antoni Pons a l’Ara
Judes i la primavera per Ponç Puigcevall al Quadern del País
Judes i la primavera a Llegir en cas d’incendi