Jesús Moncada
1941 — 2005
Jesús Moncada (1941-2005) va créixer a Mequinensa, va estudiar a Saragossa i als vint-i-cinc anys es va instal·lar a Barcelona amb la intenció de dedicar-se a les seves dues vocacions: la pintura i la literatura. L’any 1967 va entrar a treballar a l’editorial Montaner y Simón d’ajudant de Pere Calders, que el va animar a escriure en el català de la Franja i va prologar el seu primer llibre, “Històries de la mà esquerra” (1981).
La literatura de Moncada recrea des del principi la Mequinensa perduda sota les aigües del pantà de Riba-roja: El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) en forma de contes, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) en forma de novel·la. El conjunt que ofereix és el gran tapís de la vida en un poble visitat per totes les cruències de la història, i gairebé per cap de les comoditats modernes, tret d’una presa que el va destruir.
Guardonats amb els grans premis de Catalunya, els llibres de Moncada s’han traduït a una vintena de llengües.
