Aleksandr Puixkin, primer gran escriptor rus, renova les lletres del seu temps i els fa espai per a l’embranzida que vindrà. Els companys del Liceu, l’internat d’elit on va estudiar d’adolescent, li deien “el francès” pel domini de la llengua i el punt que tenia d’estranger. Més tard, reconegut com a millor poeta en la seva llengua, es dedicarà a trasplantar amb paraula cristal·lina segles d’altres tradicions literàries.
