Aleksandr Puixkin
1799-1837
Aleksandr Puixkin, primer gran escriptor rus, renova les lletres del seu temps i els fa espai per a l’embranzida que vindrà. Els companys del Liceu, l’internat d’elit on va estudiar d’adolescent, li deien “el francès” pel domini de la llengua i el punt que tenia d’estranger. Més tard, reconegut com a millor poeta en la seva llengua, es dedicarà a trasplantar amb paraula cristal·lina segles d’altres tradicions literàries.
Als vint anys escriu versos (Ruslan i Liudmila, Els zíngars) i somia conspiracions i grans canvis, però la repressió absolutista estimba totes les esperances. Als trenta comença a cultivar la prosa (els Contes de Belkin, La filla del capità) i somia una estabilitat històrica per a Rússia i una pau idealitzada per a la seva família. Però els intrigants de la cort tsarista assalten la seva llar per muntar-hi una farsa que ell decideix convertir en tragèdia: el duel on mor. Entre aquests dos desencants, ha escrit Eugeni Oneguin, la seva obra mestra.