Carta elèctrica escrita per Maria Bohigas, sobre manifestacions, gana cultural i de joves que malden per obrir les ales. Aquí en teniu dos fragments:
«El trajecte d’anada, amb cotxe i la ràdio encesa, l’he fet pensant en els adolescents que habiten els llibres de Club Editor: Adrià Guinart, que se’n va a fer la guerra per no viure més amb sa mare; Manuel Tur i Andreu Ramallo, malalts de totes les malvestats que han vist cometre als pares; Ialo, tartamut de tanta cosa no dita que li emmetzina el candor; Catoia, darrer hereu d’una secta que prefereix l’agonia a l’assimilació; Cruells, l’inofensiu que voldria volar un pont carregat de tropes; Siggi, obligat a fer una redacció sobre “Les alegries del deure” des d’un reformatori… Tot pensant en aquests adolescents moguts per una força que té poc a veure amb causes ideològiques, sento a la ràdio tot d’adults que reneguen dels seus cadells. “Aquests no són els nostres”, vénen a dir. I penso en Marc Bloch, el més respectable dels historiadors, que parla dels pares que envien els fills a la guerra.»
…
«No sé com evolucionaran les manifestacions d’aquests dies, ni encara menys les vides de tants joves talents que s’han format aquí i no tenen com obrir-hi les ales. En tot cas, són manifestacions en el sentit propi del mot, no performances. I entretant la recompensa a la feina de Carla Benet ha estat sufragada pel mecenes de l’Institut Confuci. És aquest, el futur de la intel·ligència a Catalunya? Podria ser que sí.»