Novetat editorial – 16 d’octubre

Brasers d’Eileen Chang,
traduïda del xinès per Carla Benet,
arribarà a les llibreries el 16 d’octubre.

Després de L’amor que fa caure ciutats, Club Editor publica un díptic magistral d’Eileen Chang, considerada avui una de les escriptores més brillants de la Xina del segle XX. La seva obra, addictiva, és feta de novel·les breus que parlen d’amor quan el món s’ensorra: si Stefan Zweig hagués escrit des de Xina i en la pell d’una dona, s’hauria dit Eileen Chang. Traç fi, llum d’or, quid pro quos plens de gràcia i un desenllaç que fa tremolar. L’acollim en el nostre catàleg entre Munro i Rodoreda, amb la mateixa voluntat de donar-la a conèixer a fons, conjuntament amb Libros del Asteroide.

“Amb un llenguatge que era fi com la fulla d’un ganivet, Chang va obrir en canal la cultura xinesa, separant el patriarcat clàssic de la controvertida modernitat, però també va ser una de les poques escriptores capaces d’unir aquestes dues parts, entre les quals les seves heroïnes s’enfonsen. És l’àngel caigut de la literatura xinesa. Ara que la tradueixen, podrem descobrir perquè els xinesos la reverencien.” Ang Lee

 

L’autora
“No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.” Eileen Chang

Zhang Ailing, coneguda com a Eileen Chang (1920-1995), va néixer en una família de classe alta de Shanghai. La seva mare era una dona moderna educada a Anglaterra; el seu pare, un opiòman d’idees tradicionals i estirabots violents. Després del seu divorci, Eileen queda sota custòdia paterna fins que aconsegueix s’instal·la a Hong Kong per estudiar-hi literatura anglesa a la universitat. El 1941, quan l’exèrcit japonès ocupa la ciutat, ella torna a Shanghai decidida a viure-hi de la seva ploma, i ho aconsegueix amb els primers contes que publica, immediatament aclamats pel públic. El 1944 es casa amb Hu Lancheng, un polític tèrbol que esdevé ministre de Propaganda del govern col·laboracionista de Wuhan, de qui es divorcia al cap de tres anys.

Eileen encara viu uns anys a Shanghai i a Hong Kong després que els comunistes hagin pres el poder, i treballa com a guionista per una productora de films. El 1955 emigra als Estats Units, d’on no torna mai més, mentre que els seus contes són relegats pel règim comunista. Però la seva popularitat es manté viva a Taiwan i Hong Kong, des d’on arrenca una febre Eileen Chang que l’ha feta redescobrir pel públic contemporani, tant xinès com nord-americà: ha inspirat a Won Kar-wai In the Mood for Love i Ang Lee ha dut al cine la seva novel·la Desig, perill.