“Va llegir Stendhal als dinou anys” podria ser una de les cinc o sis frases que resumeixen una vida. Poques peripècies vitals expressen tan bé el naixement i el curs de la pròpia consciència: l’enlluernament primer, la lenta assimilació d’aquell misteri que t’ha convertit en un altre, l’amistat diries que mútua.
Per a Lluís Maria Todó, la trobada va tenir lloc en una platja i va determinar una sèrie de fets capitals. Entre ells, que dediqués tota la vida a llegir-lo i traduir-lo. Flaubert i Proust són els altres dos grans companys de viatge, i tot el contrari de Stendhal en la gran qüestió de com es relacionen el viure i l’escriure: ¿una cosa nodrint l’altra, una cosa en lloc de l’altra? O, sempre i per damunt de tot, la stendhaliana “caça de la felicitat”? Rimbaud, Barthes i Balzac s’hi sumen, les digressions es multipliquen, cada branca una sorpresa…
Un diàleg imaginari és el fruit de quaranta anys de relació amb uns quants mestres de la literatura francesa, i una de les passejades més delicioses que s’hi puguin fer. Ara posant la lupa en tres frases de Madame Bovary, ara explorant el diari-riu d’Henri Beyle, ara pensant quina mena d’homosexual era Proust: les raconades no falten en aquest gran afecte d’un lector per les obres que fan casa —en aquesta experiència exultant que produeixen, de ser-hi per emmirallar-te i que puguis néixer, com un personatge més.
N’han dit
“Combina hàbilment l’anàlisi literària, la sentència reveladora i la construcció com a escriptor del propi autor, a més de fer balanç dels anys dedicats a la traducció i a la docència. (…) La recompensa s’ho val, assegura Todó. “Acabareu la lectura més rics moralment, més intel·ligents i més savis: sereu millors”, promet.” Jordi Nopca al diari Ara — La recompensa de llegir bona literatura
“Si el lector es troba assedegat de crítica literària solvent, intel·ligent i amb el bon gust i la finesa que han de caracteritzar un crític de patent, llavors no hi ha en aquests moments, en català, un llibre més adequat que aquest.” Jordi Llovet a El País — Un professor que sap llegir
“Lluís Maria Todó va llegir Madame Bovary a la platja: “Era molt jove, 19 anys, havia deixat embarassada la meva nòvia i també em vaig reconèixer com a gai”. I Flaubert li va canviar la vida. Diu que és el llibre que més l’ha marcat i també el fonament d’una vida dedicada a la literatura, amb una especial aproximació als autors francesos.” Magí Camps a La Vanguardia — Lluís Maria Todó enraona amb Flaubert, Stendhal i Proust
“És un assaig, notes de vida i literatura, i una espècie de memòries del traductor i professor de literatura francesa. Ha agafat tres dels seus escriptors de referència i els ha fet passejar en conjunt per un llibre que recull les seves idees sobre aquests escriptors i moltes altres coses.” Marina Porras a El Suplement —Llibres sobre llibres
“Todó ha explicado que no es un libro autobiográfico, aunque en él explica cuándo y en qué circunstancias leyó él a los tres escritores, y ha dicho que tampoco es un ensayo, aunque en él aparecen algunas ideas que podrían tener el valor de tesis.” Europa Press — Lluís Maria Todó aborda Proust, Stendhal y Flaubert y su relación con ellos en un libro
“El escritor analiza en un memorable ensayo autobiográfíco, donde crítica y narración conviven, cómo las influencias literarias ayudan a construir la identidad personal”. Andreu Jaume a Crónica Global — Lluis Maria Todó, ‘ripeness is all’
Entrevistes
Entrevista al Més324 amb Xavier Graset.
